Benvinguts a una nova campanya electoral

A partir de la mitja nit d’ahir, si res no canvia mentre escric aquesta columna, les Cortes Espanyoles quedaran dissoltes de manera automàtica i clourà la legislatura més curta de la història de l’Estat. L’aritmètica parlamentaria, l’immobilisme i les negociacions fallides entre partits han abocat a la convocatòria d’eleccions per al proper 26 de juliol.  

En el moment en que semblava que les Corts no serien capaces de conformar govern la majoria de la ciutadania espanyola s’ha posat les mans al cap a causa del desacord. L’Espanya més profunda esgrimia la cantarella de “estos políticos no saben que es la cultura del pacto”, mentre que l’altra pensava en la mandra enorme que li provocava tornar a votar.

Està clar que hi ha alguna cosa que els representants no han fet bé. Els electors van anar a les urnes ara fa cinc mesos perquè els electes fossin capaços d’interpretar els resultats i posteriorment creessin un govern. L’aritmètica posava sobre la taula un repte molt complicat i està clar que els representants no han estat capaços de superar-lo. Un cop feta aquesta crítica necessària i obvia als representants, cal pensar en la ciutadania.

El poble espanyol té un problema i gros si unes noves eleccions són un problema i generen abstenció. De la mateixa manera que deia això quan la CUP i Junts Pel Sí no es posaven d’acord i semblava que les eleccions eren insalvables ho dic ara amb els comicis espanyols. La ciutadania, i en conseqüència la seva democràcia, haurien de ser prou madures com per afrontar dues eleccions tan juntes.

Les múltiples conjuntures socials i polítiques han conformat un Congrés diferent als que fins al moment estàvem acostumats, però benvingut sigui. Els canvis socials, tot i que lents, s’han reflectit en la política i han començat a canviar el paradigma de la transició espanyola. El bipartidisme ha quedat tocat després de les eleccions i el fronts oberta a Catalunya – i ara també sembla que al País Basc – posen en setge el sistema actual.

Ara cal veure si en les properes eleccions el sistema segueix en setge. El poders fàctics veuen trontollar l’estabilitat de la transició i això no agrada. Abstenir-se i deixar que guanyi el PP més corrupte de la història confirmaria que les estructures del bipartidisme i de l’estatus quo encara tenen anys d’història per endavant. Tornar a votar i insistir en traslladar les demandes socials en la política confirmarien que les columnes de l’Estat pateixen esquerdes greus. Com diu Sergi Picazo, benvinguts a una nova campanya electoral. 

Notícies relacionades