Ara no val tenir pressa

Les tres cadires que ocupen els membres del grup municipal de Ciutadans buides en el debat de les mocions sobre la declaració del Parlament en el Ple de novembre. Foto: Jordi Pascual

Convergència i Unió va presentar ahir, 17 de novembre, una moció d’urgència en el Ple municipal on demanava el suport i l’adhesió de l’Ajuntament a la resolució que va aprovar el Parlament el passat 10 de novembre i que inicia el procés de desconnexió democràtica amb l'Estat. Com a contrapartida, el PSC va presentar una moció on denunciava la utilització del consistori amb fins estratègics per impulsar el procés de la independència. Totes dues es van debatre de manera conjunta, la primera va tirar endavant i la segona no, tal i com era d’esperar. La moció socialista només va rebre el vot favorable del mateix Pere Soler, la resta de partits van votar en contra i PP i Ciutadans van abandonar la sala i no van votar.

Per l’altra banda la moció d’urgència Convergent va tirar endavant amb el suport de la CUP-PC i ERC-MES, els vots contraris de PSC i ICV-EUiA. Ciutadans i PP seguien fora de la sala en la votació de la moció. Tot continua com abans. CIU, ERC-MES, i CUP-PC estan d’acord en la independència i caminaran junts a nivell local per enfortir-la i tirar-la endavant. Aquesta unió sembla igual de clara i contundent a nivell nacional, però Mas continua generant controvèrsia.

Aquest tuit, publicat ahir en el compte oficial de Convergència, i esborrat al matí següent, evidència que la tensió és més que vigent i evident. Les ansietats i les presses posen a tothom al seu lloc. Andreu Mas-Colell criticava en un article publicat a l’ARA que la CUP  era la única culpable del procés perquè no volia cedir en les seves posicions. Els grans mitjans nacionals es posen nerviosos al no veure acord i la burgesia catalana tanca files i comença a utilitzar aquest poder per pressionar. Francesc Homs, cap de llista de Demòcrates i Llibertat, es sumava a les pressions i recordava ahir que el procés ha d’estar sota el paraigües de la seguretat jurídica. No es pot estar sota la seguretat jurídica quan el poder constituït (Constitució­) blinda la possibilitat de crear un nou poder constituent que pugui fer realitat la Catalunya del futur.

 

La poca cultura política que té l’Estat Espanyol sembla que amb el temps se’ns ha enganxat. Per primer cop en la història de la Generalitat des de la transició el president no ha estat investit ni en primera ni en segona votació. Quin és el problema? Ara tenim pressa? Molts catalans ja en tenien quan els resultats del 9N del 2014 van evidenciar la necessitat d’unes eleccions immediates. Que el president no sigui elegit en segona votació no vol dir que no hi hagi acord.

La necessitat d’acord existeix, la pressa també, les ganes també i la voluntat també. Però si els partits és dediquen a criminalitzar-se entre sí i ha utilitzar discursos exteriors per debilitar l’altre la corda es pot tensar massa. Seiem a la taula i fem política. Un pacte no es tanca en dos dies per molt que la tendència espanyola i catalana sigui aquesta. El pacte, encara que tingui una base més que sòlida, sempre és complicat. 

Notícies relacionades