Acceleració com a norma de vida

El ritme que porta la societat ens exigeix que siguem ràpids, que siguem capaços de fer moltes coses a la vegada i en molt poc temps. Que pensem, interpretem i reflexionem la realitat en dècimes de segon. Però aquesta acceleració no concorda amb l’essència humana. La reflexió i comprendre i analitzar tot allò que ens passa per lògica pura demana un cert temps. La societat, però, ens posa un límit que no podem sobrepassar: si tardes més estàs perdut.

La professió periodística, sens dubte, és una de les més perjudicades per aquest afer. La immediatesa dels fets noticiables, la necessitat de la societat de voler-ho saber tot al mateix moment que passa i les noves tecnologies posen a prova, i de quina manera, als periodistes. Moltes vegades aquest ritme accelerat, juntament amb una precarització elevadíssima no ens enganyem, provoca que els professionals cometin errades.

No es pot avançar més lent que la informació. La societat necessita saber el que està passant a l’altra punta del món en el menor temps possible i aquest temps del que parlo s’ha anat escurçant al llarg dels anys de manera paral·lela a la innovació tecnològica.

Per tal de fer front a aquest excés d’immediatesa a la societat i per tant, també en algunes professions, hi ha alguns moviments que van en contra d’aquest estrès que proposa el ritme de vida actual. En la professió periodística és molt complicat canviar aquesta inèrcia per aquells mitjans que busquen explicar-ho tot al moment. Aquesta funció, que la vessant periodística també ha de cobrir, ha de saber trobar el punt d’equilibri entre la informació, la immediatesa i la qualitat. Per la resta, mitjans com el nostre ajuden a reflexionar a fons i de manera pausada d’allò que passa en la realitat santcugatenca.

En la plana personal sí que es pot combatre, de ple dret, la societat accelerada. Escollir el ritme que vols portar a la teva vida pot o no incloure la paraula slow. No estic parlant de mandra o de la típica expressió de “estar empanat”. Parlo d’incloure aquells moments de pau i tranquil·litat enmig del caos en el que vivim. Plantejar el dia a dia d’una manera més pausada. Prendre’s totes les tasques que cadascú pugui amb la màxima calma per tal de viure-les de la manera més intensa possible. Està en mans de cadascú fer prendre el control del seu temps personal i no sotmetre’s a ell. 

Notícies relacionades