PSC: Quan la marca pot estar caducada

Pere Soler i José Gallardo deien, en el reportatge d'elCugatenc, que el nou objectiu que s'ha posat sobre la taula el PSC de Sant Cugat és vendre la seva marca. Els dos membres del partit indiquen que n'estan orgullosos i que la responsabilitat i la facilitat per generar estabilitat en qualsevol govern dels municipis de Catalunya, com ha passat recentment a la ciutat, demostra la pluralitat de l'organització. Però aquesta realitat canvia completament si es varia el prisma a través del qual es mira. 

Apel·lar a la responsabilitat per argumentar els pactes de govern es pot entendre, també, com que el PSC té facilitat per govern amb qualsevol partit i, com a conseqüent, té unes línies ideològiques molt febles. Portat a l'extrem: votar al partit de la rosa és votar un partit que donarà carta blanca al govern de la ciutat a canvi d'un pacte. 

Un altre argument que els socialistes ara volen explicar a la ciutadania per vendre la seva marca és que podran incidir en les decisions del govern i, per tant, canviar-les. És evident que la decisió dels socialistes santcugatencs també busca els vots de la possible tasca al govern en les pròximes eleccions municipals. Però això només el temps del mandat donarà o traurà la raó al PSC.

És justament en aquest punt quan realment penses si vendre la marca PSC és la millor opció o realment val més la pena amagar les sigles del partit per no relacionar-ho amb tot el que en gira al voltant. Des que va esclatar la crisi el socialisme s'ha rendit al mercat i al seu funcionament. Els govern que teòricament havien de salvar la classe treballadora li han girat l'esquena i l'han venuda al capital.

A més, aquí el PSC, segons els seus dirigents locals, està en terra de ningú en l'eix independentista: és declara contrari a la independència però no vol relacionar-se amb el bloc constitucionalista. Lluita per una millor relació de Catalunya amb Espanya, però aquest discurs ja fa anys que la major part de la població catalana no el compra, i així ho demostren les darreres eleccions. Però portar els pressupostos de la Generalitat al Constitucional crec que és un gest clar del bloc constitucionalista, mai millor dit.  

Per si el terratrèmol a Catalunya no fos poc, Susana Díaz ara batallarà per dirigir el PSOE. La líder andalusa no ha demostrat gaires tics socialistes en les seves darreres decisions, com bé recorda Jordi Évole: governa gràcies a Ciutadans, lluita perquè el PSOE s'abstingui i faci president a Rajoy i Esperanza Aguirre parla bé d'ella. 

Malgrat quetot plegat està lluny del PSC de Sant Cugat, forma part d'un mateix tot perquè així ho han volgut ells mateixos. S'hauria de jutjar la tasca dels socialistes a la ciutat per la seva feina a Sant Cugat, que encara no sabem com serà, però de manera indirecta tota l'esfera hi té i hi tindrà molt a veure. Just en aquest moment és quan et preguntes si val la pena vendre la marca o aquesta ja està caducada. 

Miquel Margalef, periodista i redactor d'elCugatenc

Notícies relacionades