Publicitat
Quan des d'elCugatenc ens preparem una entrevista intentem que aquesta vagi a l'arrel de la problemàtica que es vulgui tractar per intentar conèixer i descobrir quelcom que l'entrevistat amaga que no vol dir. Per arribar aconseguir aquesta fita volem i intentem que l'entrevistat estigui còmode, però a la vegada es vegi obligat a respondre preguntes incòmodes que li facin explicar el que encara no ha dit a ningú.
La tecnologia cada vegada està més present en les nostres vides. Ja no podem imaginar un dia sense consultar el mòbil o mirar l'ordinador. Les generacions actuals neixen amb un aparell electrònic sota del braç i, possiblement, ja no se'n separaran mai més fins al final de la seva vida. Tota aquesta evolució elimina les distàncies i ens ha portat, de manera indiscutible, moltes millores pel que fa a la comunicació entre les persones.
Pere Soler i José Gallardo deien, en el reportatge d'elCugatenc, que el nou objectiu que s'ha posat sobre la taula el PSC de Sant Cugat és vendre la seva marca.
Una vegada més, i com passa un cop al mes, hem assistit al gran circ del Ple i com passa cada vegada que es celebra el plenari de la ciutat, la independència surt per algun cantó.
Per desgràcia en la política local, i moltes vegades també als més alts nivells, el fet extraordinari comença a ser corrent. Allò que pot semblar especial, rellevant o impactant al final acaba quedant en un pur tràmit i queda desvirtuat. Cada moviment no és res més que la posada en escena d'un guió escrit prèviament.
Mai més tornarem a sentir: “Empar Marco TV3, València”. Però lligat a aquesta mala notícia n'hi ha una de millor. La setmana passada coneixíem una gran notícia pel servei públic del País Valencià i també per a tots els seus ciutadans. La nova futura Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ja té directora. L'excorresponsal de TV3 a València des del 2004, Empar Marco, ja ha estat ratificada per les Corts Valencianes per ocupar la cadira de directora general de la televisió valenciana.
Passi el que passi, tinguis la feina que tinguis, plogui o faci sol, estiguis deprimit o alegre, i així podria continuar de manera infinita, la setmana de carnaval està marcada a l'agenda amb lletres d'or i sempre estàs disposat a gaudir-la. Són aquells set dies que voldries que no s'acabessin mai. Aquelles 168 hores en què ens desinhibim i mostrem tot allò que amaguem la resta de l'any.
Una vegada més les demandes dels veïns han topat amb el govern del la ciutat. Com també ja és habitual, l'equip de Conesa no nega les aspiracions lícites i naturals dels veïns, sinó que té la capacitat de modificar i remodelar les demandes per encarar-les cap allà on més li convé.
Normalment la gent sempre s'omple la boca dient que els objectius del feminisme ja estan assolits, que ells són els primers a respectar i defensar els drets de la dona i s'etiqueta el feminisme més radical com a feminazi. Però aleshores, aquestes paraules es veuen truncades quan quelcom passa i la gent s'ha de definir o defensar una postura.
Ja sabeu que a elCugatenc ens agrada sempre anar a l'arrel de les coses, perquè només l'arrel permet entendre què és el que realment passa. Quan succeeix un fet que afecta diversos actors de la societat, les explicacions i declaracions de totes les parts es desenvolupen sense aturador i a discreció. Cadascun dels elements vol escombrar cap a casa per obtenir un benefici posant l'opinió pública al seu favor.