Nadia i Zelmai són la mateixa persona. Nadia Ghulam va néixer a Kabul al 1985; d'aquell país que va conèixer ja no en queda res. Eren pobres però alegres, diu. A l'edat de 8 anys va caure una bomba a casa seva mentre preparaven el té, i aquest no va arribar a la taula... Zelmai, l'únic noi de la família, va morir i ella va patir moltes ferides i cremades. Va sobreviure per la insistència de la seva mare per a ser curada, no calia invertir recursos en algú que estava en coma.
Amelia Tiganus és una jove romanesa que va patir l'explotació sexual durant anys. La noia va venir a Espanya, com moltes altres noies, amb somnis de prosperitat i il·lusió. Va trobar una realitat totalment diferent. Amb 17 anys va ser obligada a practicar sexe per diferents bordells.
S'està debatent aquests dies a la nostra ciutat la creació del tercer pla d'igualtat, amb la particularitat que aquesta vegada està oberta la participació a la ciutadania. Punt interessant al el meu parer ja que poden quedar reflectides les necessitats de col·lectius i particulars.
Aquest diumenge serà Sant Jordi. M'encanta aquest dia, els carrers s'omplen de colors, de gent, de somriures i de tradicions. La llegenda ens diu que el cavaller va salvar la princesa del malvat drac i de la sang d'aquest va brotar un roser de roses vermelles, també la tradició ens diu de regalar roses a les dones i llibres als homes, bellesa i saviesa.
Aquest primer dijous de mes en farà tres que ens reunim. Ens trobem al bell mig de la plaça Octavià tots els primers dijous de mes a las set de la tarda.
Moltes vegades pensem que la violència de gènere ens agafa molt lluny, tant lluny que no existeix a les nostres vides. Permet que ho dubti. Aquesta xacra ens envolta, tant i tant que les nostres antenes moltes vegades ni la detecten, passa inadvertida sense fer soroll i de puntetes. La normalitzem i la justifiquem i podem pensar que es un assumpte privat, que no va amb nosaltres que per què ficar-nos en merdes que no et demanen...
L’ONU va instaurar a l'any 1975 la commemoració del dia internacional de la dona el 8 de març com a dia de reflexió i conscienciació de les desigualtats en drets de les dones arreu del món.
Ciutats amb perspectiva de gènere, sí, urbanisme feminista o la visibilització de la cura a l'espai urbà.
Noemí* tenia un any quan va ser assassinada el 3 de febrer d'enguany. El seu pare es va llançar amb ella per la finestra de l'hospital La Paz on la nena estava ingressada, no li va preguntar si volia seguir-lo. A Noemí, la mare, li va dir: “Et donaré on més et fa mal…” I tant que li va donar on més mal feia, volia matar-la a traves de la filla, castigar-la, com acostuma a passar en homes agressors.
La violència psicològica és la base de les relacions abusives, la porta d'entrada, l'acomodament i la normalització als altres tipus de violència en la parella. Moltes vegades passa inadvertida perquè és molt subtil a l'inici, allò que et fa dubtar contínuament si estàs fent bé les coses, no és possible! Segurament et diràs: Ho veig malament jo i molts altres raonaments que et fan trontollar, com puc no refiar-me d'aquell que tant estimo?
