Primer dijous de mes
Aquest primer dijous de mes en farà tres que ens reunim. Ens trobem al bell mig de la plaça Octavià tots els primers dijous de mes a las set de la tarda.
Aquest primer dijous de mes en farà tres que ens reunim. Ens trobem al bell mig de la plaça Octavià tots els primers dijous de mes a las set de la tarda.
Moltes vegades pensem que la violència de gènere ens agafa molt lluny, tant lluny que no existeix a les nostres vides. Permet que ho dubti. Aquesta xacra ens envolta, tant i tant que les nostres antenes moltes vegades ni la detecten, passa inadvertida sense fer soroll i de puntetes. La normalitzem i la justifiquem i podem pensar que es un assumpte privat, que no va amb nosaltres que per què ficar-nos en merdes que no et demanen...
L’ONU va instaurar a l'any 1975 la commemoració del dia internacional de la dona el 8 de març com a dia de reflexió i conscienciació de les desigualtats en drets de les dones arreu del món.
Ciutats amb perspectiva de gènere, sí, urbanisme feminista o la visibilització de la cura a l'espai urbà.
Noemí* tenia un any quan va ser assassinada el 3 de febrer d'enguany. El seu pare es va llançar amb ella per la finestra de l'hospital La Paz on la nena estava ingressada, no li va preguntar si volia seguir-lo. A Noemí, la mare, li va dir: “Et donaré on més et fa mal…” I tant que li va donar on més mal feia, volia matar-la a traves de la filla, castigar-la, com acostuma a passar en homes agressors.
La violència psicològica és la base de les relacions abusives, la porta d'entrada, l'acomodament i la normalització als altres tipus de violència en la parella. Moltes vegades passa inadvertida perquè és molt subtil a l'inici, allò que et fa dubtar contínuament si estàs fent bé les coses, no és possible! Segurament et diràs: Ho veig malament jo i molts altres raonaments que et fan trontollar, com puc no refiar-me d'aquell que tant estimo?
Matilde ha sigut la primera dona assassinada del 2017 i al cap de poc hi ha hagut una altra dona de la qual no ha transcendit el seu nom. Vides trencades per assassins masclistes que les consideraven objectes de la seva propietat, com tenir desitjos i idees diferents de l'amo i senyor? Com gosar a dir prou?
Estem a uns dies que acabi l'any i potser teniu llistes de bons propòsits o d'activitats que any darrere any anem postergant. Potser vosaltres us heu adonat ,com jo, que cal desaprendre i despendre's d'algunes coses que abans conformaven la vostra realitat, coses tangibles o no, aquell jersei a l'armari que fa tres anys que no us poseu o aquella idea que ja us resulta estranya...
Segurament heu sentit moltes vegades aquesta paraula i és que el terme post-truth o post-veritat s'ha posat de moda per definir que la idea que tenim de les coses s'acaba configurant com a realitat per més que les dades objectives ens ho desmenteixin.
Si aneu a la sala de plens de l'antic Ajuntament de Sant Cugat i trobareu un preciós tapís fet durant el projecte Explica'm teixint* en què Noestasola ha participat en la seva creació. És un tapís ple de colors vius i us puc assegurar que ha escoltat moltes històries en la seva elaboració, unes de divertides i altres no tant...
