Formes d'incorrecció

Hi ha països on es donen de forma recurrent les violacions correctives, dones lesbianes o homes gais son vexats i humiliats amb el fi de canviar la seva orientació sexual. Potser us sona que a Perú hi havien clíniques on s'utilitzava com a eina de tractament, les violacions. En molts d'aquests casos la pròpia família encarrega la violació a un amic o familiar amb la finalitat de reeducar (veure l'article de Leire Ventas d'agost del 2015 Perú: violaciones correctivas, el terrible método de cura r a las lesbianas).

Hi ha força casos documentats en molts països on la pràctica està soterrada i és sustentada per un món tremendament masclista. Paraguai, Índia, Pakistan, Zimbàbue, Equador, Sud-àfrica... Violacions i assassinats, sens dubte el màxim de la correcció. Es necessiten tot un conjunt de mesures preventives, de voluntat política, de visibilitat i, sobretot, d'educació perquè les dones deixin de ser violentades, sense importar la seva orientació sexual o qualsevol altra característica que les faci vulnerables.

Poques s'atreveixen a donar la cara en un món on els seus drets no estan garantits, on no arriben les denúncies i on no es parla del tema. Gràcies a la tasca de les persones activistes en sabem més d'una qüestió totalment incomprensible per la majoria de nosaltres, i dic la majoria perquè no fa gaire vaig veure a un mitjà per les xarxes socials un pur representant del més arcaic sistema patriarcal dir “com els catalans se salten la llei, haurem de violar a les catalanes”. I aquest no estava a cap dels països abans esmentats, estava ben a prop.

Hi ha persones que creuen que violar reeduca? No crec. La intenció es llastar l'altre, traure-li la diferència que no m'agrada, maxacar-lo fins que no quedi res, infondre-li por, esmicolar la identitat.

Ens arriben contínuament inputs, comentaris sexistes on apareix de forma recurrent el tema de la violació, correctiva, això sí. Aquelles dones que tenen pensaments diferents, ideologies diferents són amenaçades per les xarxes amb ser violades.

Conec moltes dones activistes d'aquí, dones valentes que parlen d'injustícies que cada cop que obren l'ordinador apareixen insults, vexacions i amenaces de violació, correctiva, clar està. Doncs aquestes dones necessiten un home, un que les posi al seu lloc. Què és això de parlar de prostitució? Què és allò de parlar de drets de les dones? Insisteixo, passa aquí també.

Potser ho banalitzem, o estem tant acostumades que ja no li prestem la importància que mereix però estic convençuda que la violència de qualsevol tipus no l’hem d'ignorar, ni hem d'acostumar-nos-hi, ni frivolitzar-la. Si fas acudits sobre això, estàs sent partícip, si no respectes un pensament diferent al teu i per això li desitges una violació, fes-t'ho mirar.

Les persones masclistes se sustenten en la no acció de la majoria. Cal que assenyalem aquestes conductes com a pràctiques a reprovar; la nostra indiferència els fa sumar punts. No aplaudir-les ni reproduir-les, sinó saber-les identificar; el masclisme mata i molt.

 

Si cada cop en sabem més, arribarà un moment que quan sentim o llegim algun comentari d'aquest tipus ens posicionarem i no serem partícips de difondre atacs o banalitzacions, no comptaran amb la nostra aprovació ni tant sols amb la nostra indiferència. Cal aïllar aquest tipus de conductes, reprovar-les públicament i fer mesures punitives.

Eduquem-nos per educar, així aquest tipus de conductes cada cop seran mes arcaiques.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades