Maribel Guillamón

Noves tecnologies i violència de gènere

Les actituds masclistes troben nous mecanismes de control que ofereixen les noves tecnologies. Actituds ja existents, per se, que troben noves vies d'exercir aquest poder sobre l'altre. Les noves tecnologies ofereixen poder espiar a l'altre, saber on va, amb qui, com va vestida, a quina hora, amb qui es relaciona... Un munt d'informació per una persona.

Nadia

Nadia i Zelmai són la mateixa persona. Nadia Ghulam va néixer a Kabul al 1985; d'aquell país que va conèixer ja no en queda res. Eren pobres però alegres, diu. A l'edat de 8 anys va caure una bomba a casa seva mentre preparaven el té, i aquest no va arribar a la taula... Zelmai, l'únic noi de la família, va morir i ella va patir moltes ferides i cremades. Va sobreviure per la insistència de la seva mare per a ser curada, no calia invertir recursos en algú que estava en coma.

Prostitució

Amelia Tiganus és una jove romanesa que va patir l'explotació sexual durant anys. La noia va venir a Espanya, com moltes altres noies, amb somnis de prosperitat i il·lusió. Va trobar una realitat totalment diferent. Amb 17 anys va ser obligada a practicar sexe per diferents bordells.

Pla d'igualtat

S'està debatent aquests dies a la nostra ciutat la creació del tercer pla d'igualtat, amb la particularitat que aquesta vegada està oberta la participació a la ciutadania. Punt interessant al el meu parer ja que poden quedar reflectides les necessitats de col·lectius i particulars.

De llegendes i tradicions

Aquest diumenge serà Sant Jordi. M'encanta aquest dia, els carrers s'omplen de colors, de gent, de somriures i de tradicions. La llegenda ens diu que el cavaller va salvar la princesa del malvat drac i de la sang d'aquest va brotar un roser de roses vermelles, també la tradició ens diu de regalar roses a les dones i llibres als homes, bellesa i saviesa.

Què fer?

Moltes vegades pensem que la violència de gènere ens agafa molt lluny, tant lluny que no existeix a les nostres vides. Permet que ho dubti. Aquesta xacra ens envolta, tant i tant que les nostres antenes moltes vegades ni la detecten, passa inadvertida sense fer soroll i de puntetes. La normalitzem i la justifiquem i podem pensar que es un assumpte privat, que no va amb nosaltres que per què ficar-nos en merdes que no et demanen...

Invisibles

Noemí* tenia un any quan va ser assassinada el 3 de febrer d'enguany. El seu pare es va llançar amb ella per la finestra de l'hospital La Paz on la nena estava ingressada, no li va preguntar si volia seguir-lo. A Noemí, la mare, li va dir: “Et donaré on més et fa mal…” I tant que li va donar on més mal feia, volia matar-la a traves de la filla, castigar-la, com acostuma a passar en homes agressors.

Pàgines

Subscribe to Maribel Guillamón