La Cristina Lamb és escriptora i corresponsal de guerra porta molts anys escoltant històries de dones en zones de conflicte armat. Històries amb denominador comú, la impunitat. I és que malgrat de que a milers de dones i nenes en moltes zones del nostre món se les viola, ven i esclavitza diàriament, difícilment els responsables passaran per judicis pels crims comesos.
...Jo amb la meva solitud esgotada
Amb dolor i tristesa.
Aquest passat 6 de juliol el Consell de Ministres va aprovar la norma que fa que els actes contra la llibertat sexual que no siguin un consentiment lliure i clar siguin considerats agressió o violació.
Cada cop que rebo la notícia d'una dona assassinada o un nen o nena a mans dels seus pare sento un dolor terrible.
Potser no havíem sentit parlar tant de la violència vicaria com fins ara, un tipus de violència que pateixen milers de dones. Una violència que ataca el més preuat. Aquella que instrumentalitza els fills i filles en contra de les mares.
Jordina, Lucia, Maria Teresa, Betty, Warda (embarassada de 4 mesos i amb un fill de 7 anys assassinat també) i Katia.
Es coneix com a revictimització o victimització secundària al procés on s'afegeix un sofriment afegit per part d'institucions i professionals encarregats a l'atenció de la víctima.
Potser no havíem sentit parlar tant de la violència vicaria com fins ara, un tipus de violència que pateixen milers de dones.
La María Domínguez Remón va néixer el 1882 a un poble d'Aragó, de família pobre va treballar al camp des de ben petita.
La Mercè va poder ajudar a sa filla a sortir de la violència masclista, que ràpid es llegeix i que llarg el camí que les dues van haver de patir.