Sovint sento aquesta afirmació, massa vegades i sempre en referència a la defensa dels drets de les dones, dels drets bàsics i elementals dels que, com part de la societat, no hauríem de reclamar doncs cauen per si mateixos. “Coses de dones”.
Fa molt poc que s'ha conegut la sentència dels violadors dels Sanfermines, la manada, com els hi agradava dir-se. Moltes vegades, massa, podríem dir, les sentències en què les dones demanen justícia les trobem amb un regust tremendament masclista. Més de 370 pàgines per explicar molt tècnicament perquè aquest fallo no és de violació.
Moltes vegades ens costa identificar una relació abusiva en el àmbit de la parella. Potser son les primeres relacions que tenim i no disposem d'experiència, potser et trobes en una situació complicada de la vida i les teves percepcions estan minvades, potser disposem de molta empatia malentesa i poca intel·ligència emocional...
El passat 8 de març els carrers es van omplir més que altres anys que jo recordi, costava caminar però invadia molta sensació d'unió amb les milers de dones que estàvem allà. Dones de totes les edats, moltes molt joves, cosa que omple d'orgull, i moltes dones grans reivindicant les mancances aturades en el temps.
Avui, dijous 8 de març, el carrer s'omplirà de reivindicacions històriques de la lluita feminista. Tornarem a ocupar l'espai públic per defensar greus que no es resolen i solucions aparcades en el temps.
Totes les persones portem unes ulleres a sobre, a part de les físiques si es necessiten és clar, portem ulleres per enfocar el món, la nostra realitat, als altres... Ampliar o no el nostre camp visual sols depèn de nosaltres. Potser no volem veure més enllà d'un pam, potser pensem que el pam que veiem és el mateix que els següents pams o potser ja m'està bé veure només això perquè és la meva zona de confort.
Lisa és una preciosa gata de 8 anys, fa poc una dona de Noestasola la va adoptar, sincronitats de la vida...Venia d'una llar amb una història molt dura i trista. La seva companya humana va ser assassinada a Barcelona a conseqüència de l’enorme pallissa que un desanimat maltractador li va ocasionar. Ella, ferida de mort va buscar sense parar abans d'anar a l'hospital una associació que li garantís que la seva amiga peluda estaria ben cuidada.
Fa poc vaig trobar a una dona que feia temps va passar per Noestàsola, al meu “com et trobes?” va respondre, “amb els problemes normals”, no se si arribaré a final de mes, si perdré la feina perqupe estan en reestructuració i un llarg etc., tot el que està passant moltíssima gent, o sigui, problemes normals.
Oprah Winfrey en els Golden Globe de 2018 deia que “el vostre temps s'ha acabat” i ho deia per aquells homes poderosos que han dominat el món. Tan de bo aquest món tan patriarcal deixi pas a un món de cooperació entre iguals. Passos de visibilització i de consciència col·lectiva. Resposta directa a l’“a mi m'ha passat això...”, “ a mi també”.
L'altre dia al bus tenia al costat una dona mirant fixament un catàleg de joguines, anava passant les pagines una a una i encerclant el que l'interessava. Vaig veure bàsicament dos colors, rosa i blau, i vaig veure fotografies de nens amb jocs d'acció i moltes fotografies de nenes en tons roses amb cotxets, nines, rentadores...
