Maribel Guillamón

Novembre

Si no fos pels començaments del fred, novembre seria per mi el millor mes de l'any, he de dir que vaig néixer al novembre i Noestàsola també, un 25 de novembre del 2009. Durant aquests anys he vist com novembre anava agafant cada cop més força en les agendes, formacions i actes diversos fan que aquest mes sigui especialment trepidant on el 25N deixava de ser solament el dia internacional contra les violències masclistes per convertir-se en tot un mes d'actes de consciència.

Vincles

Cap al 2002, Carmen Alborch, exministra de Cultura va publicar el llibre Malas,rivalidad y complejidad entre las mujeres on parlava de relacions plenes de rivalitats falses entre dones, algunes de molt conegudes i que feien que el públic creiés que es portaven a matar. El seu llibre parlava de moltes coses oblidades per moltes de nosaltres, parlava de vincles –ara parlem de sororitat–, de falses creences entre nosaltres per considerar-nos algunes vegades enemigues.

Amb perspectiva

La nostra perspectiva és la visió, el punt de vista des del qual considerem o analitzem les coses.

El sexe al qual pertanyem seria l'estat biològic de cada persona sigui home o dona i està associat principalment a qualitats físiques, anatomia interna o externa.

El gènere faria referència a atributs, activitats, conductes, rols establerts socialment que una societat en particular considera apropiats en homes i dones i nenes i nens. Vinculant-se en com les persones actuem i interactuem.

Terrorisme silenciós

1.000 dones assassinades d'ençà que van començar a enregistrar-se les seves morts al 2003, 28 infants assassinats d'ençà que van començar a enregistrar-se al 2013. Aquí sols es comptabilitzen el assassinats íntims, aquells que passen en l’àmbit de la parella o exparella, res es diu de totes aquelles que no van tenir relació prèvia amb l'agressor ni quan les assassinades són prostitutes. La violència masclista mata i molt.

Aquestes son les xifres d'enguany sobre feminicidis (contemplant tots no sols els íntims) segons feninicidio.net:

- Gener:7

Què faig

Moltes vegades la pregunta ve d'alguna persona propera la a víctima de violència de gènere que no sap com actuar. Potser és la primera vegada que s'enfronta a un problema similar i viu amb molta preocupació i angoixa el que li passa a la seva amiga o familiar. Què faig?

Estiu

Les vacances acostumen a ser el temps més desitjat de l'any, temps de relax, oci i diversió... Però en la violència de gènere passa tot just el contrari. Els mesos estiuencs poden ser insuportables,l es agressions augmenten i la majoria de serveis d'urgències tanquen o estant a mínims. La sensació de solitud pot ser tremenda, doncs t'hi trobes sola en un temps que discorre al ralentí i amb l’absència de molta gent del teu voltant. Costa de creure, oi? Que vulguis que un mes d'agost passi tant ràpid que ni t'assabentis.

Respecta'm

Com aconseguim respectar els altres? Jo els respecto quan els dono valor, quan trobo que allò que tinc davant mereix el meu respecte perquè és valuós en si mateix. Fàcil, oi? Doncs segurament per a moltes persones no es així. Segons xifres de l’ONU, un 35% de les dones d'aquest món han patit agressions sexuals. És una xifra aproximada doncs les agressions sexuals queden invisibilitzades en la gran majoria de vegades. Les dones ho sabem, ja des de ben petites. Creixem amb la por de ser agredides, de passar per carrers foscos... de fer una vida sense por.

La palmada a l'esquena

Massa sovint veig la palmada a l'esquena als agressors i la sensació d'indefensió i càstig a les víctimes. És el món a l'inrevés aquell que aïlla, castiga, menysprea, dubta i difama una víctima permetent que el seu agressor surti reforçat de les seves accions. Justícia patriarcal és el que majoritàriament veiem en molts casos d'agressions contra les dones.

El que no es veu no existeix

Potser esteu d'acord amb mi que mirem el món amb la pròpia mirada, la nostra, la que ens connecta amb el propi imaginari vivencial però aquesta sovint no concorda amb la realitat múltiple de la nostra societat. No existeix el que no veiem, així passen davant dels nostres ulls infinitats de problemes aliens que ens passen totalment desapercebuts, multitud de violències silenciades i no visibilitzades, no existents.

Mares

Ser mare en la nostra societat és molt difícil, força complicat. Les que sou mares ho sabeu. Hem de passar molts obstacles diaris i continus, tenim una base de societat molt masclista que dificulta uns rols més equitatius. Ser mare va vinculat a la sensació de fracàs continu: Faré això bé? I si no ho faig? La interlocució íntima és constant, pesa molt la nostra construcció social.

Pàgines

Subscribe to Maribel Guillamón