Una altra economia és possible

Ens passem els dies escoltant i llegint als mitjans de comunicació dues versions de la realitat que vivim: el “no hi ha alternativa”, que representa la ideologia neoliberal i que impregna tot allò que es mou a la seva dreta i esquerra i “l’economia del bé comú”, com se li diu ara, que defensa l’esquerra tradicional.

És possible avui canviar les regles del joc de l’economia global? No és fàcil. Els condicionants són molt grans. Ho comentava ahir el meu company Jordi Pascual en el seu article. El poder i la política malauradament cada cop estan més separats. “De moment, fins i tot els crítics amb el sistema que han arribat al poder, Syriza a Grècia per exemple, han claudicat a unes regles del joc neoliberals”, apuntava. I té molta raó i porta a elements de frustració.

Però de la mateixa manera que es deia que allò que és local també és global, cal reivindicar que els petits gestos poden incidir d’una forma molt important en el canvi de paradigma econòmic i canviar les regles del joc. I posaré dos exemples en un dia com avui que celebrem i reivindiquem l’1 de maig, el dia del treball, que sortim al carrer a defensar els drets, els pocs drets, que encara ens queden.

Per un costat estan naixent iniciatives molt potents des de l’economia social i solidària. Perquè força gent creu ja que o cooperem o no anem a cap lloc, o consumim de forma justa i sostenible o deixarem un trist llegat als nostres fills. A Sant Cugat hi ha diferents projectes cooperatius en marxa com hi ha també associacions i entitats d’iniciativa social i sense ànim de lucre.

Però el que és més important: s’han començat a unir per coordinar-se, treballar conjuntament, cercar sinergies, aliances estratègiques, fer lobby i xarxa i, sobretot, pedagogia ciutadana. La Xarxa d’Economia Social (XES) de Catalunya fa anys que és una realitat. Ara s’està replicant a nivell local per cercar capil·laritat i guanyar massa crítica. Des del nostre mitjà ja hi estem participant pels principis que ens mouen però hi som per aprendre i donar un servei. Aprendre de gent com L’Ortiga, Cal Temerari, Doble Via, L’Ateneu, i tantes experiències d’èxit que hi ha a la ciutat. Ja ha hagut tres trobades i esteu convidats a participar, com a col·lectiu o de forma individual, si us interessa aquest model d’organització social.

 

Anem al segon exemple. En parlava en un article anterior. Ha començat el procés dels pressupostos participatius a Sant Cugat i s’obre una oportunitat molt interessant perquè la ciutadania es decanti per un futur de ciutat o un altre, per prioritzar unes o altres inversions. Si heu vist la publicitat que inunda els carrers, els missatges que conviden a participar donen línies polítiques diferents d’actuació de l’ajuntament en la situació econòmica actual.

Perquè s’entengui: es poden fer més parcs infantils o aplicacions informàtiques – i seria molt legítim – o es pot invertir en habitatges més sostenibles i accessibles o en fer una ciutat sense barreres arquitectòniques i de pas crear feina per una part de la ciutadania a la que li és molt difícil trobar-ne, la que prové del sector de la construcció i que cal reconvertir mitjançant formació.

Son evidentment dos petits grans de sorra però us imagineu que en totes les ciutats de Catalunya s’iniciés un moviment en aquest sentit? Es crearia feina, reconvertint llocs de treball i s’enfortiria una economia que és alternativa a la predominant. Perquè sincerament penso que una altra economia és possible. I només quedaria que, a diferència del que diuen alguns portaveus del “TINA”, també les administracions creïn llocs de treball en les àrees que en els darrers anys han quedat despullades, com son educació, salut i benestar. Perquè des d’allò que és públic també es pot i s’ha de crear ocupació.

Notícies relacionades