Transport públic, una necessitat social

Moltes vegades parlem de la necessitat que hi hagi més transport públic a les ciutats i entre elles per tal que puguem tenir un millor medi ambient i per millorar la mobilitat, traient vehicles particulars del carrers. Ambdues causes són molt importants però avui vull parlar d’una que em sembla bàsica, per la igualtat social.

Aquesta setmana m’explicaven dos casos que em serveixen com a exemple per il·lustrar aquest article. Un company que ha trobat una oferta de feina al Polígon Pratenc, un dels centres més importants de la logística del país, i quan consultes a la web de TMB la resposta que et dóna per poder entrar a treballar a les 6 del matí és que el trajecte dura 378 minuts! Vol dir que és impossible arribar a aquesta hora des de Sant Cugat. Però tampoc es pot arribar a les 8 del matí!

Segon exemple: una companya troba un lloc de feina a Pallejà. Cerca com s’hi pot anar en transport públic i s’adona que –i en aquest cas sí és possible si entra a les 8 del matí– el trajecte dura 1 hora i mitja amb 3 transbordaments en els quals s’inclou Ferrocarrils de la Generalitat, autobús i RENFE.

Aquest és el país que tenim. Un país que et permet arribar a Madrid en menys de 4 hores amb un AVE i no et permet desplaçar-te per l’Àrea Metropolitana de Barcelona en condicions competitives i a un preu raonable. Un país que no pensa de debò en aquelles persones que no tenen feina, que no disposen de cotxe –per raons econòmiques o pel que sigui– o que no pensa en les avantatges que produiria a una àrea contaminada que molta gent canviés el vehicle privat pel transport públic.

Vivim una situació tant poc competitiva que una persona que ha trobat feina en la comarca veïna ha de dir que no “perquè no puc venir en transport públic”. La majoria de polígons industrials no tenen accés en aquest tipus de transport. Una situació en definitiva que és lamentablement injusta per les persones que més ho necessiten, dones i joves especialment però en general per a qui busca feina o vol millorar la seva ocupabilitat.

Aquest és el país que tenim, un país que baveja amb el tren d’alta velocitat que agafa la minoria i amb infraestructures noves per vehicle privat com el Quart Cinturó. No us sona a quins països ens semblem? Als millors d’Europa segur que no. 

Notícies relacionades