Voluntariat i transformació

Al fil de les experiències viscudes amb el projecte de Cal Temerari, vull compartir amb tots vosaltres unes reflexions que aquests dies se'm feien cada vegada més paleses.

Com a marxista que sóc tinc clar que la forma de treball de la gran majoria de nosaltres és quelcom poc gratificant, alienant. Però com deia el Che, no tot el treball ha de ser així, el millor contraexemple el treball voluntari, treball voluntari amb una consciència clara de la seva utilitat social, treball voluntari per millorar la nostra comunitat. En aquest cas, deia el Che, no només no és alienant, sinó que és la forma més poderosa de creació de consciència col·lectiva, de classe o de comunitat. Però fins aquí no dic res nou.

La reflexió que vull compartir la sintetitza perfectament el president d'Equador, Rafael Correa, en un discurs a la joventut: «... a preparar-nos, queridos jovenes, el voluntarismo incompetente ha hecho mas daño en America Latina que la mala fe...». Ni més ni menys. Habitualment la percepció que domina en la nostra comunitat és que la màxima excel·lència l'hem de donar a la feina, que és on ens paguen i que la feina voluntària és un a més a més on es fa el què es pot, i sigui com sigui, gràcies perquè podria no estar-ho fent.

Així com és necessari que la ciutadania s'impliqui en la comunitat per millorar-la també és necessari que ens esforcem sempre per fer cada tasca el millor possible, encara que no sigui la nostra àrea d'expertesa. L'aprenentatge continuat en el treball en comunitat és segurament una de les experiències més gratificants que un pot trobar en aquesta vida. Us convido a experimentar-la.

Notícies relacionades