El poder de la generositat

La generositat, com l’amor, és una de les virtuts humanes que no poden faltar en el nou món que portem als nostres cors. Empatxats del cinisme de l’altruisme nadalenc a base de caritat sense qüestionar l’origen de les desigualtats aquest Nadal hem pogut veure una altra realitat.

Enguany al nadal santcugatenc hem vist erigir-se l’autogestió com a estendard d’allò fins ara impensable fet possible.

Moltes són les persones que amb la seva feina, pagada o voluntària, han contribuït a fer possibles moltes de les cites nadalenques. Algunes no anaven més enllà de l’oci individual i el lucre privat com la pista de gel. Altres amb un clar contingut social com la campanya d’Un nen una joguina. Altres com el pessebre vivent eren cultura cristiana i popular.

Per la part que em toca, però, us vull parlar de l’experiència d’haver pogut participar de l’organització el Quinto i el Cap d’Any a l’envelat amb Cal Temerari. Es tracta de dues activitats ineludibles del Nadal santcugatenc, però, alhora, i més important, és que no són actes aïllats sinó que formen part del fil de l’autogestió santcugatenca.

Són dos projectes culturals que ens agrupen als que som el poble de Sant Cugat i fan que ens veiem i ens sentim com a poble, ens trobem, ens identifiquem i ens pensem col·lectivament amb les nostres pròpies necessitats. Són dos espais necessàriament travessats per les lluites socials de la ciutat. No de bades es parla de tants i tants temes des de l’escenari, no de bades hi ha un protocol contra agressions masclistes, no de bades ens esforcem per avançar cap a l’autogestió plena.

Parlem d’autogestió no com a eslògan ni com a etiqueta. L’autogestió és la manera més real i pràctica d’explicar que l’autoorganització és el camí. L’autogestió és el garant del criteri propi d’aquells qui volem fer-lo valdre. L’autogestió és la manera –encara que a vegades costi– de trobar el camí de l’alegria dels èxits col·lectius.

Per aquells que volem transformar aquest món, l’autogestió és la manera en que som útils en el “mentrestant”. Mentre seguim derrotats són els espais alliberats que podem oferir en aquesta societat asfixiant. L’autogestió és el que ens permet compartir avui un pessic del món que sentim necessari.

I és així com la generositat, la passió, l’altruisme instintiu i el sentiment de comunitat –que ens ha portat a tanta gent a contribuir de maneres tant diferents en fer possibles aquests espais– esdevé poc a poc poder popular. Un poder col·lectiu fruït dels únics sentiments que poden impulsar un canvi a millor. És el camí que cal recórrer i que estem començant a fer totes plegades per tenir aquells espais en que volem viure les nostres vides.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades