Pobres santcugatencs!

No són pocs els que pregonen que la riquesa i la pobresa són quelcom relatiu, que depèn del que un valori, del que un aspiri, o fins i tot de l'esperit de cada persona.

Però si parlem de riquesa estrictament material (quantes vegades podem sortir a sopar a fora al mes o de quants metres és el nostre habitatge, per exemple) sabem que a Sant Cugat els rics són molt rics, però el que moltes vegades obviem és que els pobres som més pobres.

En qualsevol manual d'economia s'explica que si una població amb un nivell de renda determinat es troba que un producte que compra habitualment li arriba més barat – per exemple, des de que importem roba de la Xina – és 'relativament' més ric. Es deu a que amb els mateixos diners que tenia ara pot comprar més coses, accedir a més bens de consum. Òbviament això dura fins la pròxima reforma laboral, en que ens tornen a baixar el sou i seguim sent igual de pobres.

Aquesta diferència a Sant Cugat s'aplica a la inversa. Els que som pobres i vivim aquí, amb un mateix sou som més pobres que algú que visqui a Nou Barris, Sabadell, Terrassa, Rubí o Cerdanyola. És ben senzill, comprem les coses més cares: el pa, el peix, la carn, les verdures... però sobretot paguem uns lloguers exagerats, fora de tota lògica. Així doncs si en general és complicat arribar a final de mes, pels santcugatencs ho és encara més.

Els santcugatencs pobres som més pobres i no és perquè Sant Medir al plantar la fava que va créixer tant ràpid beneís aquestes terres amb el somni americà de la classe mitja, sinó que els nostres governs convergents afirmen i reafirmen un model de ciutat car on no és un problema que estiguem cada vegada més pelats!

Julià Mestieri,

Membre de la Comissió de Gitanes i Cal Temerari; militant de la CUP Sant Cugat i representant de Sant Cugat va amb Grècia.

Notícies relacionades