Cultura tradicional, popular i sexista

Si dic que vivim en una societat sexista no descobreixo res nou. El que passa més desapercebut és que el sexisme està normalitzat en pràcticament totes les expressions de la nostra cultura, des de l’art fins al llenguatge.

Un molt bon exemple de com el sexisme està cristal·litzat en les nostres expressions culturals és la cultura popular i tradicional, que a Sant Cugat en tenim moltes mostres. Es tracta d’expressions culturals de base popular que han esdevingut tradicionals al llarg del temps però que es van formar entroncades en la cultura general del seu context.

Aquestes expressions avui en dia les tenim rescatades d’altres èpoques i les intentem mantenir sense alterar com a element històric i símbol d’identitat. En canvi algunes d’aquestes expressions culturals tradicionals segueixen vives avui en dia i evolucionen amb la nostra societat.

De com la cultura tradicional evoluciona al ser popular tenim recentment a Sant Cugat un molt bon exemple. En l’àmbit de la dansa tradicional a la nostra ciutat i el nostre entorn comptem amb la gran feina feta pel coreògraf Salvador Melo, autor de grans coreografies de dansa tradicional que s’han ballat a l’esbart i es ballen al Grup Mediterrània avui en dia. Aquestes coreografies són un exercici de recuperació de la tradició de dansa catalana al nostre entorn i han estat ballades el més fidelment a la coreografia original.

De tota la feina de Salvador Melo una de les seves coreografies ha tornat a ser quelcom popular a la ciutat gràcies a la tasca de la comissió de gitanes de carnaval: el Ball de Gitanes de Sant Cugat. La gestió dinàmica i transparent entre les persones balladores i la comissió organitzadora ha permès que el ball segueixi evolucionant.

El fet que el Ball de Gitanes torni a ser cultura popular ha permès normalitzar el paper de les dones. En una societat en què les dones ja no fan un paper de florero, ningú se sent còmode amb les dones fent de florero en el ball. I el més important de tot és que aquest canvi és percebut com quelcom la mar de normal. Així doncs la popularització de la cultura tradicional –que en termes activistes en podríem anomenar apoderament– i el llarg recorregut de la lluita feminista per la igualtat d’homes i dones han permès arribar aquí. La lluita per la igualtat va calant i bona mostra és que aquests elements sexistes de les nostres tradicions comencen a ser molestos.

Una altra moralina de tot plegat podria ser que de la mateixa manera que la cervesa sense alcohol es ven tant poc, la cultura és millor si és popular i participada.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades