Consolidació

Escric aquesta columna en un vespre de sentiments encontrats. Durant la tarda del dijous s'han sabut els guanyadors del concurs de cooperativisme que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquest concurs, promogut a partir d'una moció de la CUP, que premia projectes de l'economia social amb dotacions econòmiques i recursos logístics i administratius per dur a terme el projecte ha premiat entre els 8 guanyadors una de les cooperatives allotjades a Cal Temerari.

El projecte de cooperativa L'Avenir, impulsora del mitjà de comunicació elCugatenc, és un exemple que encarna perfectament els processos de creació de l'economia social i solidària. Un projecte que podria ben bé ser una associació que reivindica una altra forma d'accés a la informació, aspira a més: aspira a tenir un model empresarial viable i sostenible.

Aquest fet que podria ser carregat amb diverses connotacions de caire moral o prejudicis és en realitat un fet significatiu i de forta transcendència política. La viabilitat econòmica de qualsevol projecte en capitalisme pot validar –sempre i quant sigui a través dels consumidors directes– l'interès social d'un projecte. Així doncs, quelcom que fa uns anys hagués sigut una iniciativa “a la contra” avui en dia és una proposta innovadora, i a més reconeguda.

“Una nova economia, no només és necessària sinó que ja existeix” és un lema clàssic de l'economia social i solidària. Símptoma de nous temps, símptoma de que a la població no la satisfà el que ofereix el mercat actual, símptoma de canvis profunds.

Ara bé, cada nou horitzó planteja nous reptes. Fins a on ha d'arribar aquesta transformació? Corre el risc d'estancar-se com a nova oferta en un mercat de lliure competència per reproduir la crisis actual passat un grapat de dècades, però també pot ser la llavor de projectes comunitaris participats. Fins quin punt l'economia social pot millorar la vida dels treballadors respecte determinades empreses clàssiques? Projectes cooperatius poden reproduir dinàmiques laborals d'abusos i maltractaments, cap millora és inherent, ans el contrari, haurà de ser batallada al dia a dia.

Julià Mestieri

Membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari i militant de la CUP Sant Cugat

Notícies relacionades