Julià Mestieri

Cal Temerari, un projecte d’Unitat Popular?

El fet que es tracti d’un projecte sorgit de l’Esquerra Independentista (EI) fa que ‘això de la Unitat Popular’ soni com quelcom sobre el que es podria reflexionar. És més, donat que és un projecte que suma col·lectius i moviments socials sembla que sigui el que toca. Parlem-ne.

Cal Temerari, una identitat problemàtica

Un dels punts més delicats durant aquests anys de Cal Temerari ha sigut la gestió de la identitat com a col·lectiu. Començant per la tensió entre tenir propostes programàtiques pròpies o executar-les a través del suport dels col·lectius, però sobretot en la identitat de grup i de col·lectiu de les persones que dinamitzàvem el projecte, especialment abans de la refundació en espais de participació oberts i espaiats en el temps, quan funcionàvem amb una assemblea setmanal reduïda.

Els primers passos de Cal Temerari

Com tants projectes, la idea i l’anàlisi inicial surt d’un grup reduït d’activistes, en aquest cas de l’EI de Sant Cugat, que esbossem la idea de la necessitat de transcendir els espais dels que es disposaven i definim una idea genèrica de cap a on ha d’anar. Des d’un primer moment, estava clar que el projecte havia de comptar amb el suport estructural de militants i organitzacions que hi apostessin per poder-lo llençar i assumir el risc que suposava, però que la necessitat de transcendir-ne feia que no pogués ser ni gestionat ni controlat per cap d’aquests espais. Intentar-ho hagués matat, i segueix podent matar, el projecte en la seva idea més àmplia i en conseqüència, a mig termini, la seva viabilitat econòmica.

El sorgiment de Cal Temerari

Si parlem dels orígens de Cal Temerari ens hem de situar als anys 2013 i 2014 i és ineludible dir clarament que és un projecte sorgit de l’Esquerra Independentista (EI) de la ciutat, especialment de l’antic casal popular La Guitza i d’una CUP Sant Cugat que al 2011 va entrar amb dos regidors a l’ajuntament.

4 anys de sort, encerts i ‘mentrestants’

Bé doncs, sí senyores i senyors, ja està aquí el final del regnat de Convergència a Sant Cugat.

Cal donar la molt enhorabona a les forces polítiques que ho han aconseguit. Tant per la feina local com per la supramunicipal, per les campanyes i per la capacitat d’arribar a un acord. No es poca l’alegria desfermada en una bona part dels i les santcugatenques.

Pàgines