Josep Maria Jaumà

Utopies i llibertats

Les utopies són uns grans invents: ens empenyen endavant. El perill és quan creiem que poden ser atrapades i fixades com un objecte qualsevol; aleshores no toleren canvis: es tornen rígides i autoritàries. Ho sabia prou bé Thomas More, l’autor d’U-topia, és a dir, “enlloc”, quelcom que no existeix.

La lliçó dels vents

Heu pujat al turó de Can Mates a veure la Rosa dels Vents d’en Pep Codó? No us ho perdeu. Setze monòlits de pedra d’Extremadura, que recorden el prehistòric Stonehenge britànic,  juguen enginyosament amb els noms dels vents; aconseguint fer-nos veure amb nous ulls el nostre paisatge.

Mòbils i arquitectes

Llegeixo que, en un concurs de nous emprenedors, ha guanyat un mòbil per a nens de 8 anys que va associat a una targeta de crèdit. Ho veig com una autèntica follia. És cap aquí on ens porten les noves tecnologies? Al Congrés de mòbils de Barcelona (on no hi fem gaire cosa més que de cambrers i d’hotelers), una de les estrelles van ser uns auriculars que et tradueixen automàticament el que et diu el teu interlocutor en el seu idioma.

Elogi de l'acord

Per fi l'Ajuntament, el Bisbat i la Parròquia s'han posat d'acord sobre la propietat del Monestir. El claustre (i el Museu?) seran de la Generalitat, l'església i la casa abacial (usufructuades per la parròquia) seran de l'Ajuntament. Han hagut de passar quasi dos segles , des de la desamortització, per arribar fins aquí, amb l'assentiment de totes les parts. Per una vegada que s'aconsegueix un consens així, celebrem-ho.

Nadal espatllat

Que la festa de Nadal hagi anat perdent el seu sentit religiós ha estat potser inevitable. Ja ho deia una velleta d’un conte de Dickens: - “No, si encara l’Església ens voldrà convèncer que és cosa seva!” Que un canvi transcendent en la història tingui el seu origen en una situació de misèria extrema no ens encaixa. No hi estem preparats.

Gent, trens i gens

Divendres passat, 2 de desembre, havia de ser a Barcelona a un quart d’onze del matí per a un acte que per a mi era important; m’esperaven més de cinquanta persones. El dia anterior m’havien avisat que hi havia hagut una averia als trens, de manera que em vaig curar en salut i vaig agafar un tren a les 8h. A l’estació ningú no ens avisà de res. Però als pocs metres de sortir de Sant Cugat, el tren s’aturà.

Fotos i fotos

L’exposició de fotos a la plaça Barcelona és una exposició estupenda, no només d’imatges boniques, sinó de participació col·lectiva. Hi ha fotos de tot arreu. Ara bé, presenten quasi exclusivament una sola cara del món. Si heu vist l’exposició de la World Press Photo al CCCB, sembla que no siguin del mateix planeta.

Pàgines

Subscribe to Josep Maria Jaumà