Josep Maria Jaumà

Els dos Estats?

Estem vivint dies (o potser hauria de dir mesos, anys?) agitats. Crec que a tots plegats ens convé una mica de calma i de perspectiva. Se m’acut, doncs, explicar-vos la bona conversa que vaig mantenir fa pocs dies amb el pacifista israelià Meir Margalid, segon Premi Internacional donat a Mollerussa a aquells que promouen la pau en el món.

Utopies i llibertats

Les utopies són uns grans invents: ens empenyen endavant. El perill és quan creiem que poden ser atrapades i fixades com un objecte qualsevol; aleshores no toleren canvis: es tornen rígides i autoritàries. Ho sabia prou bé Thomas More, l’autor d’U-topia, és a dir, “enlloc”, quelcom que no existeix.

Perplexitats i preguntes

L’estiu passà com els altres estius, fins que les aigües s’han enterbolit de manera alarmant: la gran tragèdia causada pel gihadisme, i les bronques al Parlament. Què hi puc dir? Em limitaré a anotar algunes de les preguntes sense resposta que em tenen perplex:

La lliçó dels vents

Heu pujat al turó de Can Mates a veure la Rosa dels Vents d’en Pep Codó? No us ho perdeu. Setze monòlits de pedra d’Extremadura, que recorden el prehistòric Stonehenge britànic,  juguen enginyosament amb els noms dels vents; aconseguint fer-nos veure amb nous ulls el nostre paisatge.

Sant Jordi i l'aranya

La diada de Sant Jordi és, sense dubte, una de les nostres millors aportacions al món; em diuen que ja comença a implantar-se en diverses ciutats i països. Bravo.

Mòbils i arquitectes

Llegeixo que, en un concurs de nous emprenedors, ha guanyat un mòbil per a nens de 8 anys que va associat a una targeta de crèdit. Ho veig com una autèntica follia. És cap aquí on ens porten les noves tecnologies? Al Congrés de mòbils de Barcelona (on no hi fem gaire cosa més que de cambrers i d’hotelers), una de les estrelles van ser uns auriculars que et tradueixen automàticament el que et diu el teu interlocutor en el seu idioma.

Elogi de l'acord

Per fi l'Ajuntament, el Bisbat i la Parròquia s'han posat d'acord sobre la propietat del Monestir. El claustre (i el Museu?) seran de la Generalitat, l'església i la casa abacial (usufructuades per la parròquia) seran de l'Ajuntament. Han hagut de passar quasi dos segles , des de la desamortització, per arribar fins aquí, amb l'assentiment de totes les parts. Per una vegada que s'aconsegueix un consens així, celebrem-ho.

Nadal espatllat

Que la festa de Nadal hagi anat perdent el seu sentit religiós ha estat potser inevitable. Ja ho deia una velleta d’un conte de Dickens: - “No, si encara l’Església ens voldrà convèncer que és cosa seva!” Que un canvi transcendent en la història tingui el seu origen en una situació de misèria extrema no ens encaixa. No hi estem preparats.

Gent, trens i gens

Divendres passat, 2 de desembre, havia de ser a Barcelona a un quart d’onze del matí per a un acte que per a mi era important; m’esperaven més de cinquanta persones. El dia anterior m’havien avisat que hi havia hagut una averia als trens, de manera que em vaig curar en salut i vaig agafar un tren a les 8h. A l’estació ningú no ens avisà de res. Però als pocs metres de sortir de Sant Cugat, el tren s’aturà.

Pàgines

Subscribe to Josep Maria Jaumà