Independència i emigració: el cas d’Eritrea

Aquests dies és impossible esborrar-se dels ulls les dues marxes de centenars de milers (o milions) de persones: el sirians travessant Europa fugint de la guerra  i topant contra les fronteres, i els catalans avançant per la independència (arribarà mai?) per la Meridiana. No sembla haver-hi cap relació entre les dues visions. Però se m'acut explicar-vos un cas en què la independència d'un país i l'emigració massiva dels seus habitants van de la mà. 

Eritrea era la regió més al nord de l'Etiòpia; la seva única sortida al mar. Pel fet d'haver estat colonitzada pels italians (la resta d'Etiòpia és l'únic territori de l'Àfrica que no ha estat mai colonitzat), el eritreus se sentien mig-europeus, superiors als seus conciutadans. Els universitaris europeus a Addis Abeba (l'única universitat) menyspreaven els seus companys etíops considerant-los més 'africans' que ells. Parlen la mateixa llengua del nord etíop (el tigrinya), estan casats entre ells (la mare del president etíop era eritrea, la de l’eritreu era etíop, etc). Però es creien tan diferents!

Quan la Constitució molt liberal etíop del 1992 consagrà (potser l'única al món) el dret de les regions a independitzar-se, els eritreus van veure la seva oportunitat. Aprofitant que eren l'única sortida al Mediterrani podrien carregar als etíops tant com volguessin per deixar-los utilitzar els seus ports. I construirien un país utòpic on l'estat  vetllaria per tothom, controlant (a l'estil soviètic) tota la producció i el comerç, l'exèrcit seria educat segons la filosofia clàssica  i la població segons els ideals més elevats, etc, etc. Res com l'endarrerit país que abandonaven. Els dos països es van dividir amicalment, amb una abraçada dels dos presidents. 

Però, com totes les grans utopies, aviat es va podrir.  No passà el mateix a la URSS (amb Stalin), a Cambotja (amb Pol Pot), a Sudan (amb la sharia), a la mateixa Etiòpia (quan governaven els militars-marxistes el Derg), etc, etc?. I Etiòpia es buscà un altre port de sortida (la ciutat independent de Djibuti, al Mar Roig) mentre l'estat tan superior i supervisor eritreu ha funcionat com una màfia de corrupció. Etiòpia poc o molt se'n va sortint, mentre Eritrea ha estat engolida dins un forat negre sense fons.

Gairebé la meitat dels emigrants que arriben a Lampedussa són eritreus. Hi ha pocs etíops, molts somalís, libis, etc, però sobretot, eritreus. Al seu país no s'hi pot viure, i fugen d'haver de fer (homes i dones) una mili de més de 10 anys on són tractats com esclaus.

¿Sabeu qui els envià l'any 1992 un vaixell amb ajuda per independitzar-se? Uns patriotes de casa, sempre tan amatents a servir les causes honorables. Ignoro si aquesta història us pot servir de res; no m'he sabut estar d'explicar-la. Les dues marxes gegants d'aquests dies me l'han portada al pensament.

Josep M Jaumà

Dramaturg i traductor

Notícies relacionades