‘Sin noticias’ d’un nou pacte de govern

El maleït –amb carinyo– Eduardo Mendoza va escriure allà pel 1991 un llibre tan estrany com divertit, Sin noticias de Gurb. El protagonista és un extraterrestre que se separa del seu company, Gurb, en l’operació interespacial que els ha enviat la Terra. Aterren a Cerdanyola i exploren Barcelona. Se separen i, sense Gurb, el protagonista s’afarta de quilos de xurros, es fascina amb els cotxes –que l’atropellen cada pocs minuts–, es desmunta a trossos quan se li oblida respirar i, fins i tot, es compra una casa. Vaja, que la Terra és tant apassionant que desdibuixa per complet l’objectiu de l’exploració. De les ordres interespacials només li queda la forma d’explicar els fets: “07.30. Decido adoptar la apariencia de ente humano individualizado. Consultado Catálogo, elijo el conde-duque de Olivares”. I cada cert temps hi ha aquell: “Sin noticias de Gurb”.

Cada cop que algun tertulià o articulista diu la típica i tòpica frase de “si ara vingués un extraterrestre a casa nostra...” m’imagine a Gurb o el seu company passejant per Barcelona. I és divertit pensar què diria Gurb de tot això que estem vivint. Potser el dia de la proclamació a mitges haguera inclòs al seu informe: “Se proclama una República en Cataluña” i just 10 segons després “se desproclama la República”. I ara, potser, tindria com a missatge reiteratiu: “Sigo sin saber si vivo en una república o en una monarquía”. Però no només això, Gurb m’ha ensenyat a ridiculitzar una mica el pas dels esdeveniments que, per a un periodista, és prescripció facultativa fer-ho. En aquests dies de saturació –potser és el motiu d’una idea tan folla– se m’ha ocorregut que Gurb potser ha seguit la història del pacte de govern a Sant Cugat.

Si és així, el nostre amat extraterrestre començaria el seu informe especial a les eleccions del maig del 2015 i aquella majoria no absoluta que obligaria finalment al grup de CiU, llavors ja rebatejat com a Convergència –i més tard com a PDECAT-Demòcrates–, a pactar els pressupostos del 2016 amb ERC-MES, i menys mal perquè són els únics que els hi van votar a favor. Cada dos per tres el diari de Gurb tindria un “sense notícies del pacte de govern”. Almenys fins al febrer del 2016 quan els republicans van fer una assemblea interna en què la militància els va dir que seguiren a l’oposició: “Amb notícies del pacte de govern. No n’hi haurà”. Però molt més interessant seria per al nostre amic espacial el tràmit pressupostari del 2017 amb un inici de certa normalitat seguit d’“el govern accepta les al·legacions del PSC i les ven com un pacte” i, ja al gener, “amb notícies del pacte de govern, amb el PSC, i ERC-MES s’enfada”.

Després dels capítols Tot sols, Pacte pressupostari i Del pacte pressupostari al pacte de govern, acabem de tancar el quart, La suspensió. Després d’unes apassionants pàgines d’un moment polític complex que a nivell del pacte es tradueix en “pressions d’ERC-MES però no es trenca el pacte”, “pressions de la CUP-PC però no es trenca el pacte”, “pressions de Ciutadans però no es trenca el pacte”, “pressions de l’ANC però no es trenca el pacte” i “pressions dels manifestants sobiranistes però no es trenca el pacte”, han canviat les tornes per tenir una novetat a l’informe de Gurb que dóna inici a un nou capítol: “Se suspèn el pacte”. I l’extraterrestre, com tots nosaltres, es pregunta què és això de suspendre i, sobretot, fins a quan serà aquesta suspensió. De moment, per la força, no té més remei que repetir cada dia: “Sense notícies d’un nou pacte de govern”.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Categoria: 

Notícies relacionades