Rifkin i l'eclipse del capitalisme

El passat dimecres Sant Cugat va esdevindre el centre de les mirades en acollir una conferència de Jeremy Rifkin. És un home que no necessita presentació entre els més entesos en afers socials i econòmics mundials per ser assessor de la Unió Europea i de diversos caps d'estat. Tot un orgull que un poble com el nostre porte algú tan important com ell.

L'acte va estar acompanyat de politiqueig, com no –la foto és la foto–. De fet, imagine que molts dels ocupants d'aquella sala, almenys els que anaven obligats per la foto o el tuit, no havien sentit parlar mai de Rifkin fins que uns quants dies abans van rebre la invitació a l'acte. Ara, mai és tard per a obrir-se a nous coneixement; jo mateix fa uns pocs mesos que el “conec” gràcies als llibres d'assaig social, polític i econòmic que m'han fet guanyar la fama de freak.

Crida l'atenció, però, que els titulars i notícies completes de l'acte organitzat pel Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) tenen com a principal idea la “tercera revolució industrial”, aquella de combinar l'ecologisme i les noves tecnologies. A tot arreu s'augura una Catalunya que lidera Europa en la transició cap a este nou model que, en nom, continua sonant massa al que hem tingut fins ara.

Em tem que molts dels assistents veuen en esta “tercera revolució industrial” un capitalisme verd i de la informació, és a dir, aparentar canviar-ho tot per a no canviar res. Ara els cotxes seran elèctrics i l'energia més néta, d'acord, però mantenim problemes de producció i recursos naturals. Ara tots tenim accés a la informació, però qui controla este coneixement? Facebook? Google? I quin ús en fan?

Per allunyar-nos de la idea del capitalisme verd i les noves tecnologies tal com s'ha plantejat a la resta de mitjans –o almenys els que he vist– és important treure a Rifkin de la conferència puntual i analitzar-lo una mica més àmpliament. Al seu llibre La sociedad de coste marginal cero (en castellà publicat per Paidós, no està en català; títol original: The zero marginal cost society) planteja els processos de tendència col·lectiva animats per internet com un eclipse del capitalisme. La col·laboració en la producció és incompatible amb el capitalisme i la seua aplicació pot superar fàcilment les fórmules pròpies de producció del sistema. Només cal veure com milers de viquipedistes arreu del món han enfonsat el negoci de les editorials pel que fa a enciclopèdies.

Fins i tot el nom del llibre obre un debat interessant. El cost marginal és el canvi del cost total per augmentar la producció. Com a exemple didàctic, fer només un cotxe és car perquè utilitzes tota una cadena de muntatge i els seus treballadors per a un únic cotxe. Quants més cotxes, més barat el cost per unitat i, encara que la inversió que pugues fer per a tindre la empresa en funcionament siga més gran, t'ix més a compte perquè pots vendre els vehicles més barats.

Molt bé. Què passa quan, com en internet, fas un producte que es pot compartir lliurement? El cost marginal tendeix a zero. No hi ha ni més ni menys producció, fas una cosa i ja és infinita. Una cançó a la xarxa, malgrat que se li pose tota la legislació del món en contra, la pot agafar qui vulga i passar-li-la a qui vulga. D'ahí el drama de la rendibilitat de les empreses que es basen en internet –els diaris digitals, per exemple–. A llarg termini sembla que la xarxa com a facilitadora del cost marginal zero és incompatible amb el capitalisme, o almenys tal com l'entenem ara.

Esta és una idea increïblement revolucionària de Rifkin i ha quedat amagada a Catalunya i a Sant Cugat darrere de la “tercera revolució industrial”. De fet, jo mateix vaig arribar a Rifkin atret per esta idea que havia vist al llibre Postcapitalismo, hacia un nuevo futuro (també de Paidós, no publicat en català i amb Postcapitalism com a títol original) del periodista de Channel 4 News Paul Mason.

Rifkin apareix citat per Mason per la idea del cost marginal zero i la col·laboració, així com per la presència de la informació en els processos productius, el que provoca que cada vegada siga més difícil de calcular fins i tot el valor d'un producte perquè no hi ha mà d'obra tradicional al darrere. Postcapitalismo també desenvolupa altres elements contemporanis que li fan pensar que el capitalisme, almenys tal com l'entenem ara, tinga els dies comptats. Seria el cas de la crisi climàtica global, que alhora porta lligada noves idees com el decreixement, perfectament explicat pel seu pare Serge Latouche en esta entrevista a La Marea.

Significa, llavors, que, segons Mason, les idees de Rifkin demostren una necessària superació del capitalisme que ell proposa en forma de transició ordenada –perquè sinó serà dramàtica i a la força per necessitat– cap a un nou model que anomena, d'ahí el nom del seu llibre, postcapitalisme. Mentrestant, em mire perplex la nota de premsa de l'Ajuntament i algunes notícies que s'han publicat sobre la conferència de Rifkin on sembla que Catalunya siga el motor d'una nova era –com una nova onada del capitalisme de les previstes per Nikolái Kondrátiev–, sense referències a les incompatibilitats amb el capitalisme d'algunes de les tesis del pensador i al mateix temps que membres de partits de centre-dreta que no qüestionen el sistema econòmic l'aplaudeixen.

Notícies relacionades