Quin bolet!

És una expressió molt valenciana –almenys per estes terres no l’he sentit mai– però ve que ni pintada: Quin bolet! És a dir, quina cosa ens ha sorgit inesperadament! Els dos cursos bolet que el Departament d’Ensenyament ha anunciat de cara al curs vinent són un bon bolet. El problema és que a Sant Cugat darrerament n’ha tingut molts. La ciutat ha esdevingut un tronc vell de xop a la vora d’un riu o una d’aquelles bosses per a criar qualsevol espècie de bolet. Estem plens de “fongs educatius” i ens els hem de menjar perquè sí –potser sofregits amb uns trossets d’all tendre.

Però la comunitat educativa s’ha cansat. Els centres educatius, els pares i mares i, fins i tot, la regidora d’Educació, posant-se un adhesiu que li va donar la Coordinadora d’AFAs, volen aturar d’una vegada per totes la caça de bolets. I el problema topa amb un Ajuntament que diu que el Departament només fa cas de les dades del padró i un Departament que, com a òrgan competent, s’entesta a mantindre les ràtios altes abans que crear noves línies després d’haver-se demostrat que les dues noves de La Mirada d’aquest curs ja han quedat curtes de cara al vinent.

És en aquest moment en què ix l’Ajuntament dient que avançarà els diners de La Mirada per a construir l’edifici i traure els infants dels barracons de cara al curs 2018-19. Com sempre, l’administració local –en genèric– salvant-nos el cul de les instàncies superiors. I així s’obre la porta a una certa incidència d’una administració no competent i, en conseqüència, la consolidació del doble interlocutor institucional per a unes famílies que acaben demanant explicacions en primera instància a la regidoria per la seua proximitat.

Amb això, la Coordinadora d’AFAs no veu clara l’aposta de fer l’edifici de la dotzena escola preparat per a acollir tres línies, perquè, llavors, se suplirà un dels cursos bolet per una línia fixa i la negociació per a demanar la tretzena escola es convertiria –permeteu-me la teatralització– en: “Hola Departament, com tenim un curs bolet, creiem que ens has de fer una escola nova, tot i que ja sabem que feu escoles de dues línies i només ens en falta una”. I clar, amb la lògica economicista que s’ha apoderat de les institucions, difícilment el Departament acceptarà pagar per un nou centre si només se’n necessita mig; menys si encara té a una infinitat d’infants en barracons i escoles que necessiten una bona reforma –com el vell edifici del Leonardo da Vinci on es quedaran els mòduls.

Les famílies han encetat una reivindicació exemplar, instant a la reflexió local i general, posant en dubte la construcció de la nova biblioteca central urbana on es preveia la dotzena escola al Pla d’Equipaments encara vigent i exigint una nova ubicació al centre per a la tretzena. Veient l’acollida que han tingut les notícies que hem escrit a elCugatenc sobre aquest tema, queda clar que la preocupació existeix i difícilment desapareixerà si no trobem una solució raonable per a tothom. Mentrestant, però, haurem de bregar contra ràtios ajustades i bolets per tot arreu. Quin bolet!

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Categoria: