La preocupant divisió del feminisme

De vegades algunes ideologies estan tan ocupades de barallar-se entre les seues corrents que obliden el verdader adversari. El feminisme està constantment en discussió amb, per exemple, abolicionistes i regulacionistes en la prostitució, qui reivindica el treball femení de cures i qui pensa que el verdader alliberament de la dona passa per poder deixar-lo de banda, anticapitalistes i qui veu que és possible una societat feminista en el marc del sistema actual... Mentrestant el masclisme segueix latent amb bones mostres com l’escletxa salarial, la violència de gènere, la pressió estètica, la cosificació, l’atorgament de rols...

Sant Cugat, malauradament, ha sigut bona mostra d’això el passat dia de la dona. ERC, ICV-EUiA i Podem feien una convocatòria de manifestació i la CUP, Hora Bruixa, La Xesca, Arran i l’Assemblea Jove de La Floresta (AJLF) una altra. Els col·lectius anticapitalistes es desmarcaven de la Plataforma Unitària per, diuen, desavinences per com va anar la marxa de l’any anterior. S’arribava així a l’absurd de dos convocatòries per una causa comuna que pot tindre matisos en l’anàlisi però que coincideix en el fons.

Finalment els anticapitalistes no van tindre prou quòrum i es van sumar a l’altra marxa, fent que la situació encara fóra més estranya perquè qui inicialment havia rebutjat participar i havia anunciat la seua pròpia marxa va acabar marxant amb els altres. Potser les consignes, si haguera reeixit la seua convocatòria, haurien sigut un pèl diferents i segurament el manifest també però segur que pràcticament la totalitat de la reivindicació –tant per crides com per manifest– era compartida.

Potser hi ha una diferència d’anàlisi i potser alguna qüestió d’egos però l’anècdota no ho és tant i ha marcat un precedent. S’ha trencat la unitat d’acció feminista d’esquerres? De cara a l’any vinent el punt de partida serà dues marxes separades? Les diferències i rendició dels anticapitalistes afectarà d’alguna manera a les relacions de la CUP-PC amb ERC-MES i ICV-EUiA al Ple? Si les esquerres no són capaces d’unir-se per una causa com esta, hi ha alguna possibilitat d’unió de cara als comicis?

És cert que la manifestació del dia de la dona a Sant Cugat no és el més important de l’any però és el moment en què els partits que creuen en el carrer el recuperen com a mostra d’unitat i d’intentar convèncer més enllà de la vida institucional. La separació de les causes és el riure del seu enemic. Era absurd tindre dos convocatòries feministes i més encara quan a la de Barcelona es trobarien tots a la mateixa mani.

 

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades