Quan la precarietat és l'única opció

Imagina que eres una persona que cobra un sou de vergonya, mig en negre i amb horaris abusius. Imagina ara que no eres un jove que encara gaudeix del suport paternal. Per posar-li més dramatisme, imagina que tens fills i, tot i aconseguir beca, encara has de fer un esforç en material escolar i roba –com creixen els xiquets!–. Vaja, imagina, per bé o per mal, que eres una unitat familiar de les més habituals a Catalunya.

Aleshores estàs tu, el teu sou de merda, el futur dels teus fills, la hipoteca, el manteniment del cotxe que t'obliguen a tindre per a mantenir la faena i, a més, la tarifa d'autònom perquè no et fan contracte en plantilla. Saps que l'emprenedoria significa, almenys durant els primers mesos, autoexplotació i, per tant, no te la pots permetre. Què faries?

Te'n recordes de certa joventut de simpatia pel maig del 68, d'antifranquisme, d'antiglobalització o 15M, segons generació. Et ve el cuc de la revolta i intentes rebel·lar-te. Planteges un petit desafiament col·lectiu a l'empresa que et subcontracta i, davant les primeres amenaces d'acomiadament convincents, t'has de replantejar què fer. Penses en el futur dels fills, la hipoteca, el cotxe i totes les despeses. Claudiques per obligació.

Desgraciadament estàs sotmès a la precarietat. Eres la part més baixa de la piràmide social perquè és la teua única opció. Veus que així la teua empresa funciona molt bé i cada vegada demana treballs a més autònoms. Això apareix en les estadístiques com una recuperació del mercat de treball –és fort dir-li mercat, però és el que diuen–. Allà està el polític de torn amb els brotes verdes. Tal vegada aconseguim tornar a la Champions League de la economía mundial.

 

Sobre tot això es comencen a crear teories i apareixen els que parlen de “precariat” com una nova classe social dels països neoliberals –o de capitalisme avançat que dirien alguns–. Llavors hi ha els marxistes més revolucionaris que veuen el nou concepte com una amenaça a la percepció de classe i temen que la darrera frase del Manifest Comunista passe a ser: “Precaris del món, uniu-vos!” Imagina què difícil ha de ser fer una compactació de classes i una irrupció de les masses si hi ha tanta divisió. Ja pareix l'esquerra –ah, no, espera, si és l'esquerra.

I mentre tot això et sona molt llunyà, continues amb un treball de misèria perquè no tens alternativa.

Notícies relacionades