La política des de la calma

El parèntesi meravellós que representa l’agost per a la política municipal és un bon moment per a reflexionar sobre ella des de la calma. És un bon moment perquè l’activitat està aturada –o almenys més del que és habitual– i no es va a corre-cuita entre mocions. També és interessant pensar que aquelles persones que sempre estan preparades per a la seua intervenció política ara segurament estan gaudint d’unes –no diré si merescudes o no– vacances. Té el seu encant pensar-ho, fins i tot. Imaginar-se als regidors abillats amb el para-sol, la tovallola i els poals dels fills –si són de platja–, els humanitza.

Quan a finals d’agost deixen els utensilis estiuencs i tornen a la realitat quotidiana de fer política, tinc la sensació que Sant Cugat primarà poc, almenys durant el primer mes. El debat –ja va passar en el darrer Ple municipal– és a una altra banda. L’incert 1 d’octubre, aquella cita amb les urnes que representa, segons qui ho mira, un desafiament o una oportunitat, serà en gran mesura la principal preocupació dels nostres polítics.

Entre la tornada de les vacances i el referèndum només hi ha un Ple però queden molts dubtes. Quin paper jugarà l’Ajuntament? Cedirà espais? En quina situació queda el funcionariat? Hi ha garanties reals o és tot una pantomima? Què passarà el dia després? Hi haurà imputacions? Què passarà amb els regidors que han defensat aferrissadament el dret d’autodeterminació? S’arribarà a fer? Serà un nou 9N o serà un referèndum? Qui el reconeixerà?

Tot i la presumpta calma de l’estiu ja hem viscut part del debat a nivell nacional sobre aquest tema i ens queda mig mes més de pseudovacances en aquest sentit. La tornada, però, es presenta forta. Més encara en una clau local en què l’independentisme és fort però el govern tripartit és heterogeni, començant pel PSC, que sempre parla de federalisme, però també per la pròpia alcaldessa, els dubtes de la qual davant el procés(sisme) no fan més que posar en alerta a la CUP-PC i ERC-MES, i segur que algun company de files de Conesa.

Alhora, ens aproparem cada cop més al final del mandat. Al setembre quedaran tot just un any i vuit mesos per als propers comicis municipals. En aquest temps la campanya eterna que ha marcat el mandat s’intensificarà. Els partits marcaran més perfil. El pacte de govern encara es posarà més en dubte. La tasca de l’oposició, també. La política nacional serà utilitzada com a arma llancívola entre uns i altres. Tot plegat encara a l’expectativa de què serà l’artefacte de moment sense nom d’una mena de Sant Cugat en Comú, quines aproximacions de les esquerres hi pot haver i què farà un PDECAT que, per primer cop, es presentarà amb aquesta marca a unes municipals.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Categoria: