Impacte o estratègia, sols o acompanyats

El cas Palau i els indicis de més presumpte finançament irregular a Convergència han marcat la setmana i posat contra les cordes un govern que, malgrat desmarcar-se d’aquestes operacions de les quals diuen no tindre coneixement, és incapaç de treure’s de sobre la pressió fiscalitzadora que arriba amb força des de l’oposició. Mentre l’equip de Conesa juga a gestionar els tempos i la forma de la comunicació amb uns arguments força que repeteixen insaciablement, l’oposició també ha començat una competició per a veure qui actua més correctament.

El PSC, el PP –que farà una roda de premsa dilluns– i Dimitri Defranc han renunciat. Cadascú té els seus motius però ni han mostrat impacte ni gran estratègia. Fan les seues valoracions, sí, demanen les seues coses, també, però només si són consultats o, en tot cas, amb alguna piulada al Twitter. Ni rodes de premsa immediates, ni comunicats oficiosos. Si als amics de la premsa nacional que miren Sant Cugat com a possible centre de l’espoli en benefici d’un partit els preguntes per quina és l’oposició, la resposta començarà, segur, per Ciutadans o per CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA.

Entre tots quatre grups municipals hi ha una diferència evident tant en les formes –les esquerres han fet pinya mentre els taronja van per lliure– com en el missatge. Ciutadans ha jugat la carta de l’impacte. Només 24 hores més tard de conèixer-se els nous indicis van demanar la dimissió de Conesa. En classe d’aprendre a forçar titulars, aquest és de 10. Evidentment no només fan referència als nous indicis, també al cas Palau i a la resta de sospites, que no en són poques: PAV3, Cirsa-Sharp, plaça dels Rabassaires (1 i 2), Complex Esportiu de Mira-sol, urbanització de la Bòbila-la Serreta, la Guinardera i els habitatges de Francesc Macià –al que se li pot sumar alguna desfeta urbanística com la Costa del Golf, Torre Negra, Can Mates i la Ronda Nord-Adif–. Segurament, repassar el llistat és l’única cosa que tenen en comú amb el trio esquerrà.

Han guanyat en impacte, i punt. En segona posició ha quedat Arran, amb les seues pintades i pancartes que han tret de polleguera al govern i han encetat un interessant debat sobre les formes de denúncia d’un espoli com el que vam sofrir els santcugatencs amb el PAV3. Els taronja han forçat titulars sucosos que han superat les fronteres municipals. Tot i que al darrere de la proposta no hi ha gaire contingut, ja que demanar una dimissió sense iniciar els tràmits d’una moció de censura queda com un brindis al sol, s’han guanyat el títol de contundents. Potser només els ha faltat una miqueta d’estratègia, de fer una proposta política que permeta esclarir més coses –si és que es pot– o, si es tracta de depurar responsabilitats (indirectes), proposar-ho manera factible.

Per contra, el trident d’esquerres ha jugat a l’estratègia però la partida al Risk els ha durat molt, potser massa. Si diumenge El País publicava l’article que va revolucionar la ciutat, dilluns teníem la resposta de Ciutadans mentre CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA van esperar a dijous. És evident que han perdut la competició de la rapidesa i, alhora, la de l’impacte davant de Ciutadans. Com en una partida d’escacs, estaven planejant cada moviment i les seues derivacions, amb el repte que són tres jugadors a la mateixa banda i les decisions s’eternitzen quasi tant com l’adjudicació de l’auditoria als contractes amb Ferrovial.

La seua proposta, a diferència de la de Ciutadans, només té les limitacions d’un sistema que permet que la corrupció s’amague i siga difícil de provar però, com a mínim, té un recorregut administratiu. Veurem si mor al Ple o realment tindrem una nova auditoria. És cert, però, que sense tindre el resultat –ni l’inici– de la primera, ens ho hem de mirar amb recel, esperant que el tràmit siga més ràpid i entregant la nostra ànima a qui calga per a què alguna de les dos no servisca només per a tornar a sentir el mantra salvador de “no es coneix cap responsable municipal”. Les esquerres han sabut jugar en estratègia però han suspès en impacte. Potser això mateix dit dos o tres dies abans tenia més força. Ara, per molt que critiquen a Ciutadans de jugar a fer titulars, el cert és que Ciutadans ja ha fet el titular.

Lligat al debat sobre impacte o estratègia està el d’anar sols o acompanyats. Ciutadans s’ha sentit còmode, valent-se del suport massiu del 21D, com per a tirar milles amb la seua proposta en solitari. Les esquerres, però, fa temps que han decidit anar unides, el que permet consensuar propostes, aportar punts de vista, definir estratègies perquè, sabent coordinar-se, el resultat d’un treball en grup sempre és més complet. Fa uns anys haguérem aplaudit molt fort la unió de CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA però ara, en plena època de Twitter i mitjans digitals, els falta la rapidesa i l’impacte, com a Cituadans li falta la definició d’una estratègia amb recorregut.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades