La cultura que no vol ser institucionalitzada

Permeteu-me que lluïsca una mica. Sóc afortunat per poder compaginar aquesta feina amb la d'estudiant de periodisme. En la meua vesant universitària he tingut la sort de tindre un professor de la talla de Joan Manuel Tresseras. El mestre Tresserras (permeteu-me l'expressió) ens explicava que un cop mort Franco a Barcelona va haver una eclosió cultural sense precedents. La capital catalana va esdevindre la ciutat de l'alliberament mentre que a Madrid tota la sociologia franquista que permetia la continuació del règim va bloquejar el temps. Amb la Transició encetada es va fer un esforç econòmic institucional perquè cresquera la cultura. Madrid va canviar aleshores i van aparèixer la movida madrileña i companyia. La cultura barcelonina, però, va caure quan les institucions li van clavar mà.

Ara que ja ha començat la Festa Major es pot reflexionar al respecte. La Festa Major Alternativa és un model de cultura autogestionat, diferenciat de la Festa Major en tant que és autònoma i no depèn de l'Ajuntament en pràcticament res. Clavar-li mà seria contraproduent. Mentrestant, la Festa Major en general està organitzada per les entitats conjuntament amb una taula de programació que, de forma més o menys directa i, segons amb qui parles, més o menys impositiva, determina les activitats partint de l'anàlisi de tècnics públics. Està bé potenciar-la però pot ser es podria caminar cap a un model més sostenible econòmicament.

Quan l'assemblea de la Festa Major Alternativa critica que l'Ajuntament banalitza l'autogestió, pot semblar que estem davant un problema de conceptes menor. Però en el fons de tot plegat hi ha un debat molt més profund. L'Ajuntament no ha de clavar mà a l'autogestió, per això és autogestió. Pot ajudar-la de forma humil amb la cessió d'algunes infraestructures i alguna petita subvenció o conveni, com li passa al Senglar Cultural a La Floresta, però res més. Considerar que a la Festa Major hi ha molta autogestió quan la majoria d'activitats depenen gairebé al complet de l'Ajuntament és trivalitzar (per utilitzar els termes que empra la FMA).

A partir d'aquest punt, l'assemblea de la Festa Major Alternativa critica el model de Festa Major plantejat per CiU i es reivindica com l'únic espai que sense l'ajut institucional podria aguantar, sempre respectant les decisions dels altres i que el seu model és una opció entre moltes. Mentre que la Festa Major defensa que la feina que fa és el resultat de les taules de participació de fa tres anys. El debat, per tant, està en quin model de Festa Major vol Sant Cugat i si es poden compaginar els diferents tipus.

Ara és igual el que va passar fa tres anys en tant que el debat, per les errades del passat o per un canvi de consciència, s'ha tornat a obrir. És el moment d'asseure's, parlar i acordar. És el moment que els desacords esdevinguen acords perquè, en definitiva, la Festa Major són quatre dies i l'objectiu ha de ser agradar al màxim nombre de santcugatencs. S'ha d'evitar que, com explicava Tresserras, les institucions maten la cultura de Barcelona en benefici de la de Madrid o vicervesa.

Notícies relacionades