Consell de Barri de La Floresta, seguir amb el repte

Fins ara s’havia destacat molt –segurament massa– la marxa de Ramon Piqué de la regidoria i de la presidència del Consell de Barri de La Floresta, com si això significara necessàriament un desmuntatge de tota una estructura participativa que s’ha consolidat en un espai que el mandat passat era un descontrol de poques convocatòries i veïns enfadats. Però, evidentment, és un error. Considerar que el mèrit del nou model recau només en qui havia sigut el seu president és no haver entès res, és pressuposar que una sola persona té una increïble capacitat sobrehumana de crear i vehicular energies. I no, les energies a La Floresta ja estaven creades després d’una inèrcia d’anys que l’han transformat socialment.

En el proper Ple Núria Gibert serà nomenada la nova presidenta del Consell. El govern respecta la victòria de la CUP-PC en les darreres municipals al districte i els manté la presidència, que necessàriament ha de recaure sobre un càrrec electe i així lligar la participació als períodes electorals municipals. Però la nova presidenta no és florestana. Serà això un impediment? Veuran els veïns que en la coordinació del seu òrgan de participació tenen una persona que no palpa en la seua quotidianitat la majoria dels problemes que denuncien? Tindrà Gibert la suficient cintura per ajustar-se a les reivindicacions diverses dels veïns malgrat ser una forastera en la foresta?

Segur que Piqué li ha explicat un munt de coses i l’ajudarà en tot el necessari però la clau no és si Gibert té l’ajut o no de l’anterior president o si és o no de La Floresta, sinó si és capaç de mantindre el funcionament del Consell. De fet, no té més remei que fer-ho –com no n’haguera tingut qualsevol altra persona que el govern haguera elegit per a encapçalar l’òrgan–. Els florestans han demostrat que l’estructura del Consell no és el que els han imposat sinó l’adaptació en base a un reglament del que volien que fóra. El Consell de Barri és La Floresta Parla, és La Global, l’AFA de l’Escola, l’Assemblea Jove, l’Associació de Veïns i Propietaris... i tants d’altres. En canvi, és molt poc Ajuntament i partits.

La CUP-PC ha demanat mantindre la presidència perquè creu en el model que han creat entre els veïns, aquell lloc irreductible que ha jugat amb els límits del reglament de participació i dels consells de districte davant l’atenta mirada d’un govern que havia pensat –i així ho demostra als barris que presideix– els Consells d’una manera molt diferent. Mantindre l’afiliació política de la presidència és una garantia però no definitiva. Gibert, i qualsevol president que puga vindre de cara al següent mandat, ha de saber que l’èxit de la participació a La Floresta no és resultat de la voluntat política d’un partit o una institució sinó de la convicció dels seus veïns.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades