Caritat no és oblidar els refugiats

Ara que s’apropen dates de germanor, de solidaritat, de caritat, de ser bones persones i tantes altres ximpleries que, almenys, allunyen una miqueta el Nadal de la màquina consumista incessant, està bé recordar que els refugiats segueixen ahí. Potser ja no són notícia, els diaris no plantegen cap crisi i les fronteres bloquejades i el pacte del silenci amb Turquia han servit per a què visquem alegrement immersos als nostres problemes, que no en són pocs, i sense fer ni una miqueta de cas a aquelles persones que fa 10 mesos ens van treure en massa al carrer per a dir-los: “Benvinguts”.

Des de llavors Sant Cugat ha acollit dos refugiats, cap d’ells de Síria, que han trobat gràcies a Refugees Welcome una llar d’acollida on esperar l’oficialització definitiva de l’asil i buscar una faena que els permeta fer el que més desitgen, tornar a la normalitat quotidiana de valdre’s per ells mateixos. L’Ajuntament diu que ja teníem refugiats abans, cosa que no havia dit fins que Ramon Gutiérrez (ICV-EUiA) i Qgat sud han insistit, però continuem sense saber el número exacte, com ni el polític ni l’entitat troben resposta a les seues preguntes al respecte, i n’hi ha que es van formular fa més d’un mes.

Caritat no és oblidar-se dels refugiats. I recordar-se’n d’ells no és només participar a la inauguració d’una exposició al Museu. Perquè la consciència és important, sí, però també ho són les més de 15.755 peticions d’asil que l’Estat va rebre durant el 2016 –les darreres dades oficials recollides a l’Idescat– i les 7.000 persones que la nostra companya periodista santcugatenca Arantza Díez ens explica que hi ha atrapades a Lesbos. Perquè allà, explica in situ, l’hivern i el fred fan que tot siga una miqueta més complicat, i sort que Metges Sense Fronteres ha pogut muntar una clínica pediàtrica.

Sant Cugat no és digna d’autoanomenar-se ciutat-refugi si els responsables polítics no responen als dubtes dels actors interessants en l’acollida. A l’igual que la ciutat tampoc es pot permetre el luxe de tindre una comissió sobre els refugiats amb poques reunions, poques concrecions i amb les entitats havent de pressionar des de fora en l’enèsim intent de revertir la situació. Cal demostrar que som ciutat-refugi, que el “welcome” que acompanya l’eslògan no és part de la propaganda i que la solidaritat amb els refugiats va més enllà de la fotografia.

Polítics i tècnics, assegueu-vos amb les entitats, sigueu sincers, escolteu-les, plantegeu dubtes, debateu i feu tot el possible per a què vinguen refugiats a Sant Cugat. Si no vos convenç Refugees Welcome, doneu les raons, replantegeu el conveni, negocieu, busqueu una altra opció... però feu alguna cosa amb urgència. Si no vos mou la caritat amb les persones que coneixem gràcies a periodistes valentes com Díez, feu-ho per rèdit polític; però feu-ho!

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades