Canvi de forces al Ple

El Ple municipal de dilluns va evidenciar que l'equip de govern no té tan fàcil com la legislatura passada tirar endavant depèn quins temes. És cert que a l'esmentat Ple no hi va haver cap punt proposat per CiU desestimat. De fet, de 28 punts a l'ordre del dia -no tots es votaven- únicament la moció presentada per ERC-MES per reprendre el Pacte per la Nit va acabar rebutjant-se.

Malgrat això, hi va haver un acord que es va prendre amb els vots favorables de CiU i amb el vot contrari de la CUP-PC. Era la ratificació dels decrets d'alcaldia de nomenament de càrrecs de confiança, el mateix dia que es votava l'engreixament del cartipàs -aquell tan auster i modèlic-. En aquest punt la resta de partits de l'oposició es van abstindre seguint la lògica del Ple en el qual es va aprovar el cartipàs. Això no lleva que CiU s'haja quedat sola en aquest punt.

Ara bé, que quedar-se sols a un punt de l'ordre del dia no implique que no s'aprove ja que el primer partit en regidors a l'oposició -CUP-PC amb 4- queda molt lluny del nombre de regidors de CiU, demostra que el govern no té majoria absoluta però conserva una majoria simple àmplia. Sense acord a l'oposició, aquesta majoria continua sent justificació suficient per blocar o aprovar mesures plenàries.

Això canvia quan l'oposició es posa d'acord, malgrat la diferència ideològica clara dels partits que la conformen. En aquest sentit, al Ple de dilluns es van presentar mocions conjuntes que, amb els únics proposants, ja tenien un gran nombre de vots favorables. És el cas de la de suport al poble grec d'ERC-MES, CUP-PC, ICV-EUiA i PSC -i el suport dels Cercles de Podem- tot i que retirada finalment. Més clar és encara quan l'acord arriba al govern i es presenta una moció com la de modificació del planejament a l'àmbit de La Floresta on hi participaven tots els grups llevat del PP, que va acabar votant a favor.

En aquest joc de balances cal valorar el pes creixent respecte la legislatura passada del que es podria anomenar bloc d'esquerres -CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC- que suma 10 regidors, un menys que CiU. Amb el suport puntual de la resta de l'oposició que per si sola sense diàleg ni consens té difícil tirar endavant mocions -C's i PP, amb 4 regidors- es pot conformar una oposició eficient davant els temes més polèmics de l'equip de govern.

Justament aquest front pot inclús fer pressió al govern i aprovar acords que la legislatura passada eren impensables com l'estudi per la remunicipalització de l'aigua. De fet, inclús la moció conjunta amb la participació de CiU sobre el planejament de La Floresta no s'entén sense aquest bloc d'esquerres buscant el màxim acord. CiU hi van introduir una esmena per ser-hi. Aquesta voluntat d'acords és la que explicava Núria Gibert a l'entrevista que li vaig fer abans d'aquest primer Ple.

Si bé, quan l'oposició no es posa d'acord, una simple abstenció pot permetre que el govern acabe guanyant una votació. És el cas paradigmàtic que explicava al principi de l'article. Un empat 12 (CiU i PP) – 12 (CUP-PC, C's, ERC-MES i ICV-EUiA) – 1 (PSC) en la moció del Pacte per la Nit. La inesperada abstenció de Pere Soler després del compromís del govern de reobrir la taula de negociació al respecte va provocar un empat que es va trencar amb el vot de qualitat de l'alcaldessa. La reacció d'Èric Gómez ho deia tot.

Sembla, llavors, que el diàleg comença a triomfar i que el govern municipal sap que té majoria però si es queda sol pot veure's contra les cordes. Aquesta voluntat de consens ha de ser una oportunitat a aprofitar per l'oposició i el propi govern per millorar la ciutat i, malgrat el desacord, fomentar solucions com sembla que passarà amb el Pacte per la Nit tornant a convocar els actors implicats. Hi ha qui diu que és una nova era, pot ser una mica agosarat, però segur que és interessant veure-ho.

Notícies relacionades