Jordi Pascual

Política de solucions per a oportunitats perdudes

Alça el cap un moment i mira la cara de quin candidat tens al teu carrer. Està Iceta proposant “solucions”? Està Albiol proposant Espanya com a solució? Estan els Comuns cridant a eixir el bucle? Està Arrimadas, amb un to burlesc, dient que ara sí que votarem? O potser tens a la democràcia triomfant cridada per l’únic cap de llista empresonat? O aquell president exiliat que s’autorreivindica com a valor més important d’un partit que canvia de nom a cada comicis?

Un cap d’any poc nostrat

Com qualsevol persona nascuda i criada a un altre poble o que ha passat part de la seua vida a un altre indret del planeta, em resulta impossible no fer comparacions constants entre el meu entorn actual i aquell que em va acompanyar durant els 18 primers anys de la meua vida. Amb la discussió per la festa de cap d’any entre el govern i Cal Temerari m’ha vingut de nou a la ment la comparativa.

Eres una puta

Tens eixe perfum, delicadesa, la forma amb com pronuncies les paraules, la cara impol·luta baix una fina capa de maquillatge, la forma de tancar els ulls, la postura de pudorosa, una extraversió encantadora... Eres una princesa.

Dia sense alcohol, una oportunitat perduda

15 de novembre, dia sense alcohol. Potser poca gent ho sap però allà està. Figura al nostre calendari de commemoracions i dies internacionals com una data més però ben important tenint en compte tots els problemes que provoca l’alcohol, des del desenvolupament d’una addicció fins a accidents de trànsit.

‘Sin noticias’ d’un nou pacte de govern

El maleït –amb carinyo– Eduardo Mendoza va escriure allà pel 1991 un llibre tan estrany com divertit, Sin noticias de Gurb. El protagonista és un extraterrestre que se separa del seu company, Gurb, en l’operació interespacial que els ha enviat la Terra. Aterren a Cerdanyola i exploren Barcelona.

Una aproximació al que passa als carrers els darrers dies

El Comitè de Defensa de la República (CDR) va començar a treballar fa més de mig any però el seu punt d’inflexió va ser ara fa poc més d’un mes, quan es van coordinar les resistències populars als col·legis electorals i, sobretot, quan es va fer una gran assemblea que va permetre moure els fils de la vaga general del 3 d’octubre.

Confidències de la República

Tot un dia pendent del Parlament i del Senat i intentant traduir a nivell local tot el que ha passat a Catalunya, una feina gairebé impossible perquè la gent no pensa en clau local la proclamació d’una República. Quan escric aquestes línies són dos quarts de tres de la nit. No és el primer dia que em gite a aquestes hores treballant però hui estic especialment cansat, no m’ho tingueu en compte.

Humans que fan de polítics i polítics que fan d’humans

Sí, al darrer Ple de Valldoreix la representant de Ciutadans va plorar. No, en cap de les notícies publicades a elCugatenc n’he fet referència. I no ho he fet perquè és molt fàcil –i suculent– fer un titular que explique que aquesta persona es va posar a plorar però, en realitat, aporta poc més que morbositat. Perquè Susanna Casta no només és vocal de Ciutadans, és una veïna més de Valldoreix, amb les seues preocupacions, problemes, virtuts i defectes.

Elogi a la vida quotidiana en temps convulsos

Alguna hora molt matí, sona el despertador. Per la ràdio comencen a parlar de si la policia es va excedir en l’operatiu en contra del referèndum, que si la suspensió de la declaració d’independència és una estratègia, que si la “majoria silenciosa” ha eixit al carrer dos cops en menys d’una setmana, que si colp d’estat, que si legitimitat, que si la Unió Europea i que si el Consell d’Europa.

El 78 trontolla, a per un nou règim

Milions de persones als carrers, pals com no havíem vist des de feia dècades, una declaració d’independència que potser es produeix la setmana vinent, el govern català acceptant i buscant mediadors, la premsa internacional deixant l’Estat per terra, debats que arriben al Parlament Europeu on només els grans partits es compacten en defensa de l’statu quo, la gent començant a donar l’esquena a una Unió Europea deslegitimada des de l’austericidi, aut

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual