Jordi Pascual

La complexitat dels projectes assemblearis

Aprofite l’avinentesa de l’assemblea oberta d’elCugatenc, que se celebra just el dia que es publiquen estes línies, per a intentar esbossar la complexitat d’un espai assembleari, com ho és el diari però també molts altres col·lectius de la ciutat. És de justícia fer-ho perquè, alhora que suposa una oportunitat apassionant, la lògica cooperativa també topa de ple amb les nostres estructures mentals, generalment més propenses a l’individualisme que no a la construcció col·lectiva.

Soledat crònica en dates de trobada

Quan els mitjans i la societat en general parlen de soledat acostumen a vincular-la a la gent gran, donant la visió d’un envelliment passiu i d’aïllament que no encaixa en la realitat. Perquè, si bé és cert que les persones d’avançada edat tenen més paperetes que d’altres per acabar apartades socialment i restar orfes d’estima, no podem obviar que la soledat –la soledat crònica– és un mal endèmic dels nostres temps que supera amb escreix una segmentació generacional.

“S’ofereix dona per a la netejaˮ

Va aixecar el cap amb la humilitat de qui necessita un ajust als comptes familiars. Disposada a provar sort en allò que ha fet tota la vida. Va agafar una llibreta xicoteta i un bolígraf blau de propaganda. Va escriure el seu número de telèfon amb la cura de qui no vol que es confonga cap dígit i, amb la llibreta carregada de folis amb el seu contacte i una bombolla al dit cor agreujada per massa anys de bregar amb lleixiu, va eixir al carrer.

Stop momentani al decret de menjadors

El conseller Bargalló ha anunciat que, de moment, s’aturen els treballs de redacció del nou decret de menjadors que havia posat en alerta gran part de la comunitat educativa pel que consideraven una mercantilització del temps de migdia de les escoles públiques catalanes.

Dues nous sobre la taula o l’adéu de Castelló

Distant al govern. Proper al carrer. Feia temps que se sentia incòmode, com aquell a qui se li queden els pantalons torts en posar-se la camissa per dins i el cosit que uneix cada camal acaba fregant-li a una de les cuixes i, malgrat tot, aguanta unes hores fins a trobar el moment adequat per a solucionar el despropòsit.

– Ja saps que em porto bé amb tothom, que em dec a la gent –va dir en una conversa informal en ple mercadet de Valldoreix.

Premsa d’autoafirmació o el perill de tancar-se en un mateix

Ens hem convertit en consumidors voràgines de continguts diversos, especialment els digitals via xarxes socials. Tenim centenars de milers d’inputs a la butxaca. És tant senzill com agafar el mòbil i entrar a qualsevol aplicació connectada a la xarxa. Podem contactar amb gent de tot el món, veure les diferències i semblances, compartir i debatre amb persones que no pensem com nosaltres i tot aquest potencial s’ha convertit en un tancament en nosaltres mateixos.

“No tots els homes som igualsˮ

L’altre dia parlava amb una companya sobre alguns dels rols de gènere i violències més o menys tàcites a les quals s’enfronten les dones cada dia. Ràpidament vam acabar en l’àmbit sistèmic, perquè és això, una agressió no és el caprici volgut d’un home de manera puntual sinó que respon a una lògica d’aprenentatge social sota un sistema, l’heteropatriarcal, que ens fa reproduir uns rols vinculats a cada gènere. Pensar, doncs, que la resposta al masclisme és qüestió individual és caure en la trampa.

Prepara rosetes que comença la campanya

Ha decidit posar-se un podcast de fons. No li agrada estar en desconnexió i, sempre que té obligacions més mecàniques que mentals per endavant, acaba posant-se alguna cosa que l’acompanye en la difícil faena de gestionar una casa.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual