Jordi Pascual

Una altra birra i una de braves!

Satisfet amb el sopar, la conversa podia allargar-se hores així que va decidir demanar una altra copa; res, un glop per a refrescar-se novament, un tast de cervesa regalimant per la gola per a soltar-la en una conversa banal, com qualsevol d’aquelles amb els amics en un cap de setmana. Només que aquesta vegada no era un cap de setmana qualsevol. Després de més d’un any d’amargar-se als bancs dels parcs de la ciutat quan la restauració no tenia més remei que tirar la seua clientela al carrer per a complir les normes COVID-19, per fi, PER FI, podien allargar la nit.

Mig mandat sense noves promocions d’habitatge

Més enllà de l’escenificació del Ple sobre l’estat de la ciutat, una sessió avorrida i reiterativa per a les persones que seguim atentes l’evolució de les sessions plenàries ordinàries, el govern ha arribat a mig mandat amb molts interrogants. Tenen raó les forces del tripartit quan es posen les mans al cap davant d’algunes afirmacions de l’oposició, especialment quan s’utilitza la neteja i el manteniment com a un dels eixos principals de la crítica al govern.

Jugar-se la vida en bici

Puge pel carril bici de Rius i Taulet. A la cruïlla amb Lluís Companys m’ature al semàfor. Quan es posa taronja deixe passar la gent pel pas de vianants i reprenc la marxa. Els cotxes que venen per la part alta de Rius i Taulet tenen el semàfor verd. Una moto passa el semàfor verd però no s’atura a la intersecció on hi ha una senyal per cedir el pas. Seguisc avançant i no té més remei que aturar-se un cop ja ha passat la senyal viària. Em mira malament. Ja a Lluís Companys em situe al mig del carril compartit cotxes-bicis i des de la moto em crida: “Carril bici!” El senyor intenta amb aquell crit que vaja pel carril bici segregat, que és contra-direcció.

El malestar col·lectiu

Va començar l’estiu com una forma de retrobar-se amb les amistats amb les quals durant el curs és gairebé impossible coincidir per horaris contradictoris, obligacions quotidianes, distàncies accentuades... Les trobades i les converses disteses van començar a aflorar totes aquelles coses que no es diuen per xats sinó que s’expliquen cara a cara, disposats a plorar, a rebre una abraçada, al que calga en base a l’estima de l’amistat, un tipus de relació revolucionària perquè fuig de la lògica mercantil del nostre sistema.

Reflexió d’un projecte col·lectiu

Aprofitant el fi de curs –quan vaig escriure aquest article– és inevitable no fer un balanç de la feina que hem fet a elCugatenc durant el darrer any i, especialment, des de l’inici de la pandèmia. Un projecte col·lectiu com el nostre té dificultats i oportunitats davant d’un fet així. El periodisme ha hagut d’adaptar-se molt, especialment durant els moments més durs de la pandèmia en què no hi havia res més a explicar que el virus.

Un 20% de la població no té a qui explicar els seus problemes

Les dades de la segona onada del Baròmetre Inclusiu, presentada a finals del curs polític, han deixat sobre la taula que Sant Cugat no és l’idil·li que es projecta portes enfora. Realment això ja ho sabíem, especialment quan parlem de crisi habitacional. No és casual que la meitat de la població diga que té dificultats per a pagar la hipoteca o el lloguer. Que aparega a un document és, senzillament, la constatació del que ja intuíem.

Entendre l'EMD i actuar en conseqüència

Els tres partits d’esquerres estan farts de l’actitud de l’únic càrrec electe de la Junta de Veïns, per deixadesa de funcions, per problemes estancats, per notar-se cada vegada més que el govern se sustenta gràcies als seus companys... Hi ha matisos i coses internes que difícilment un periodista pot acabar esbrinant però al fons d’aquesta mirada hi ha un cúmul de desencisos que, arribats a l’extrem, han acabat portant l’oposició d’esquerres a demanar la dimissió.

El retorn de la Festa Major

La Festa Major d’enguany arriba, irremeiablement, marcada per les restriccions com els aforaments limitats, el públic assegut i l’adaptació d’actes com el seguici, i, malgrat això, és una il·lusió compartida.

El periodisme local i els conflictes

Els mitjans no són ferramentes neutres. Amb la selecció dels temes, la priorització i l’enfocament dibuixen un discurs concret, que no necessàriament és únic perquè, dins d’unes grans línies generals, un diari, ràdio o televisió pot acollir tantes mirades com firmes té. 

Pàgines