Jordi Pascual

El final de curs ha estat marcat per un seguit de reivindicacions que topen amb el model de ciutat. Però la novetat és que no topen com fins ara. Durant anys hem tingut molts exemples de crides que han rebutjat el Sant Cugat verd com a constructor d’elit, és a dir, no tant el model com els seus efectes col·laterals.

Fins ara s’havia destacat molt –segurament massa– la marxa de Ramon Piqué de la regidoria i de la presidència del Consell de Barri de La Floresta, com si això significara necessàriament un desmuntatge de tota una estructura participativa que s’ha consolidat en un espai que el mandat passat era un descontrol de poques convocatòries i veïns enfadats. Però, evidentment, és un error.

Cansa. Cansa veure titulars que deixen a mitges i que juguen amb la batalla pel clic amb suggestió. Cansa haver de llegir mil cops “el vídeo que s’ha fet viral” o “les xarxes clamen”. Cansa perquè no és periodisme. Cansa perquè després hi ha un munt de persones que tiren merda sobre el periodisme, i tenen raó. Cansa perquè, malgrat les crítiques, les estupideses virals acaben tenint molta més audiència que qualsevol altre contingut.

És una expressió molt valenciana –almenys per estes terres no l’he sentit mai– però ve que ni pintada: Quin bolet! És a dir, quina cosa ens ha sorgit inesperadament! Els dos cursos bolet que el Departament d’Ensenyament ha anunciat de cara al curs vinent són un bon bolet. El problema és que a Sant Cugat darrerament n’ha tingut molts. La ciutat ha esdevingut un tronc vell de xop a la vora d’un riu o una d’aquelles bosses per a criar qualsevol espècie de bolet.