Jordi Casas

El projecte Ragull com a excusa (part 2)

Tot i el risc de fer-me reiteratiu, plantejo tres aspectes a tenir en compte: a) la necessitat d’impulsar una política més decidida de construcció d’habitatges de lloguer de protecció oficial; b) la confrontació de dos models de ciutat, l’extensa o la compacta, quelcom que els urbanistes discuteixen des de fa temps; i c) què entenem per model de ciutat, la qual cosa ens porta a parlar de la segmentació del sòl, és a dir, de la distribució desigual de la població en funció de la seva capacitat adquisitiva.

El projecte Ragull com a excusa

El tren elèctric arribà el 26 d’octubre de 1917 i tot canvià. Entre 1920 i 1936 la població creixé un 132%, res no vist fins aleshores; el gruix dels nous habitants, òbviament, procedien de Barcelona. La gent podia viure a Sant Cugat i treballar a Barcelona, tota una novetat.

Referèndum, majories i cohesió nacional

Escric aquest article hores després de les eleccions al Parlament de Catalunya, però no té per objectiu analitzar els seus resultats, sinó plantejar una reflexió de llarg abast arran d’algunes manifestacions fetes amb els resultats encara ben calents.

Cal donar la independència a Madrid!

Fa dos anys el geògraf francès Christophe Guilluy va publicar un llibre que va irrompre amb força en el debat internacional: No society. Guilluy hi deixa anar un munt d’afirmacions polèmiques, acompanyades de dades difícilment discutibles (les gràfiques de la part central del llibre).

Pàgines