Jordi Casas

Tornem a la quotidianitat

Quan escric aquestes línies està a punt de començar la campanya que ens portarà a la jornada electoral del dia 21. No està gens clar que serveixi per desestressar la política catalana i, per extensió, el conjunt de la societat. Cal esperar més aviat tot el contrari. Si els darrers cinc anys han estat caracteritzats per la banalització de la política, serà difícil que de cop i volta això desaparegui de la realitat catalana.

Com hem arribat fins aquí

Quan escric aquestes ratlles encara ressonen els crits i els cops de porra del diumenge 1 d’octubre. L’article ja el tinc pensat i per molt dolorós que sigui el que ha passat, no renuncio a intentar una anàlisi que vagi més enllà de la conjuntura. Ja hi haurà temps per parlar d’aquests fets, el pas dels dies ens permetrà fer-ne una reflexió més acabada i objectiva.

Referèndum i construcció nacional

No pretenc parlar de l’anomenat referèndum de l’1-O. Senzillament, no ho és i no admet més discussió (la Comissió de Venècia dixit). Ara bé, això no treu que aquest representi el compendi d’allò que hem anomenat Procés (que més valdria dir-li Processisme, entès com el mecanisme emprat des de fa uns anys pels de sempre per seguir manant). Em refereixo al discurs que ens ha portat fins aquí i que ha aconseguit esdevenir hegemònic en el debat públic català.

Una ordenança ben animal

En l’últim Ple municipal l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat l’Ordenança municipal sobre la protecció i la tinença responsable d’animals. Sigui dit d’immediat que el títol no deixa clar a qui cal protegir, cal suposar que els animals. És una ordenança llarguíssima, té, ni més ni menys!, seixanta-nou articles, sense comptar disposicions addicionals, derogatòries, transitòries i finals.

Subscribe to Jordi Casas