Jordi Casas

Com hem arribat fins aquí

Quan escric aquestes ratlles encara ressonen els crits i els cops de porra del diumenge 1 d’octubre. L’article ja el tinc pensat i per molt dolorós que sigui el que ha passat, no renuncio a intentar una anàlisi que vagi més enllà de la conjuntura. Ja hi haurà temps per parlar d’aquests fets, el pas dels dies ens permetrà fer-ne una reflexió més acabada i objectiva.

Referèndum i construcció nacional

No pretenc parlar de l’anomenat referèndum de l’1-O. Senzillament, no ho és i no admet més discussió (la Comissió de Venècia dixit). Ara bé, això no treu que aquest representi el compendi d’allò que hem anomenat Procés (que més valdria dir-li Processisme, entès com el mecanisme emprat des de fa uns anys pels de sempre per seguir manant). Em refereixo al discurs que ens ha portat fins aquí i que ha aconseguit esdevenir hegemònic en el debat públic català.

Una ordenança ben animal

En l’últim Ple municipal l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat l’Ordenança municipal sobre la protecció i la tinença responsable d’animals. Sigui dit d’immediat que el títol no deixa clar a qui cal protegir, cal suposar que els animals. És una ordenança llarguíssima, té, ni més ni menys!, seixanta-nou articles, sense comptar disposicions addicionals, derogatòries, transitòries i finals.

Subscribe to Jordi Casas