Déu salvi Catalunya

Doncs jo us voldria demanar amb encariment que valorem amb pudor i franquesa, el que la nostra societat ha construït, fent que el que ens uneix i ens enforteix sigui més gran que el que ens separa i ens debilita i apartem-nos especialment, de tot el que pretengui marcar, desigualar o impugnar l'altre.

Per això quan s'aixequen envans vehements, o es promouen segmentacions, alguna cosa molt recòndita es trenca en nosaltres mateixos, en el nostre propi ésser i en els nostres cors. Que ningú construeixi grans muralles amb els nostres sentiments!

Les divisions, mai fan glorificar un poble, només l'arruïnen i l’assetgen. Evitem les fractures socials que tant de mal fan a les persones, als afectes, a les amistats i a les famílies o les relacions entre ciutadans.

En tota societat democràtica moderna com la nostra, la defensa de la legalitat i els principis constitucionals, és la garantia dels drets i dels ciutadans. Per tant hem de ser els espanyols i especialment els catalans els que preservem aquesta convivència que vigoritza i ennobleix la nostra vida col·lectiva. Seguim construint Catalunya i Espanya convençuts i molt conscients que una nació europea i amb arrels mil·lenàries com la nostra, seguirà unida cap a un futur de major harmonia amb la sobrietat, el respecte i l'orgull que suposa la nostra història i la nostra memòria.

Em porto les mans al cap cada cop que per fortuna o per desgràcia, se m'acut posar les notícies, i a aquestes les veig amb cert escepticisme en veure la cambra parlamentària, que més que això sembla un "circ parlamentari" que l'encapçala uns “chanceros” dels d'empenta.

En la derrera compareixença "voluntària" del que en teoria ha de ser el nostre 'molt honorable President' durant els propers anys, qui sap si un any, any i mig o potser si l'agafem de bon humor siguin dos. Desprès a gastar 50 milions d'euros en convocar novament eleccions, donant a conèixer la inestabilitat política del Govern que l'encapçala.

Al meu entendre semblava que en comptes de ser ell el que donés explicacions sobre la involucració del seu partit en l'adjudicació d'obres públiques a canvi de "suposades" mossegades d'un 3% sobre la cessió, haguessin de ser la resta de grups parlamentaris els que hagin de demanar perdó o donar explicacions. No entenc la satisfacció gairebé desorbitant d'avui, i reclamo el meu dret a no sentir-la davant dels que quan no comparteixes el seu punt de vista, t'acusen d'anar contra dels interessos de la majoria, o el que és pitjor, ser antidemocràtic i de tenir fòbia de les teves arrels.

Doncs li voldria dir al molt honorable President en funcions que les entranyes del seu partit, del qual ell és el president (CDC) desprèn una olor a sospites de corrupció, tripijocs i perquè no dir-ho, a cadàvers polítics, que li convindria que avisessin a la funerària per fer-se càrrec d'aquests.

Estimat lector, voldria compartir amb tu una preocupació que m’atordeix de manera sorprenent ... M'hauria de preocupar quan cada dia surten escarnis públics i ja em vaig deixar de sorprendre?

Al meu entendre crec que el senyor President es creu la Llibertat guiant al Poble, de Delacroix, enarborant l'Estelada com si amagant-se darrere seu pogués lliurar-se del pes de la justícia i de la llei de la qual l'insto enèrgicament que sigui molt conscient que suportarà el seu pes de les mateixes.

Voldria citar una cèlebre frase d'Otto von Bismark: "Estic fermament convençut que Espanya és el país més fort del món. Porta segles volent destruir-se a si mateix i encara no ho ha aconseguit. El dia que deixi d'intentar-ho, tornarà a ser l'avantguarda del món. "

Ambicionarà dir en última instància: Déu salvi Catalunya!

Javier Paulo

Estudiant d'ADE i membre de l'agrupació de Ciutadans de Sant Cugat

Notícies relacionades