Amic Sancho, amb les urnes hem topat

Voldria iniciar l'article citant El Gaucho Martín Fierro: "Els germans siguin units, perquè aquesta sigui la llei primera, tinguin unió veritable en qualsevol temps que sigui, perquè si entre ells es barallen, els devoren els de fora".

Vivim en un país veritablement sinistre, se'ns prohibeix fumar als llocs públics, o se'ns multa per retolar rètols en un idioma poc acceptat per a alguns, però tot i això des d'algunes entitats governamentals inciten a la divisió i discriminació ideològica, amb  finalitats de dubtosa fraternitat.

Espanya es dessagna, deia el cardenal Cañizares, doncs jo li dic al senyor cardenal, que qui es dessagna és la nostra molt estimada terra, Catalunya, lloc de treball i de gent honrada.

M’enfonso perquè no puc concebre ni admetre que la terra dels nostres pares i avis, gent que ha treballat molt dur per donar-nos un futur millor estigui sent fracturada com si d'un os osteoporòsic es tractés.

En la nova Catalunya, s'hi ha establert una regla que és la del fer callar aquell que no opini igual, perquè no hi ha res pitjor que ser un feixista i no saber-ho, apreciar o diferir sobre certs temes i que se't  llencin a sobre com una munió de hienes dient i afirmant que són els oprimits i / o discriminats.

Doncs som molts els que ens preguntem una i altra vegada on és el respecte, la llibertat d'expressió i d'acció quan creus que el camí per aconseguir les coses i objectius no es basa en la desobediència ni civil ni democràtica?

Em ve freqüentment a la ment el record d'allò après i llegit amb total -normalitat- en els anys escolars, un llibre que narrava la història d'un hidalgo castellà, que embogia en llegir una infinitat de novel·les cavalleresques, segurament estimat lector sabràs de quin llibre estic parlant, es tracta d'un clàssic literari, Don Quixot de la Manxa.

-I Corregint al mestre Cervantes- "En un lloc de Catalunya, el nom del qual no me’n vull recordar, hi vivia un personatge dels d'empenta, partit amb diners i quimeres a la butxaca, sempre acompanyat del seu molt fidel escuder, anomenat Sancho-Panza, que a la recerca de fama i prestigi s'acosta a l'ombra que proporciona el gentilhome, aquest últim que no busca més que complaure una bella dama, anomenada Dulcinea del Toboso, vol dedicar totes i cadascuna de les seves "victòries" com a peça  del seu amor, aviat descobrirà el preuat gentilhome que el seu somni no és més que una cosa senzillament utòpica i desmesurada, i que tant el seu escuder com el seu amor platònic no són més que un miratge del seu deliri".

Voldria en última instància constatar el meu desacord total amb dues postures sobre l'assumpte que atordeix la nostra societat i la nostra era, que són l'intent de fracturar la societat catalana i l'immobilisme d'alguns.

I corregint la cita del Quixot de la Manxa de "Amic Sancho, amb l'Església hem topat" jo li voldria dir al gentilhome i el seu escuder "Amics, amb les urnes heu topat".

Javier Paulo

Estudiant d'ADE i membre de l'agrupació de Ciutadans Sant Cugat

Notícies relacionades