Ignacio Rigau

La fal·làcia Thunberg

L’argument d’autoritat –un dels més habituals en la construcció argumental– consisteix en recavar el suport o el rebuig d’una persona o institució de referència en la matèria que s’està discutint. Per exemple, si volem defensar que la dieta mediterrània és la millor del món, buscarem el dictamen d’un nutricionista; o, si ens trobem refutant que a la Barcelona del segle XIX vivíem millor, ens agradarà disposar de l’opinió d’un catedràtic d’Història.

El rugit del sometent

Aquesta setmana vaig rebre una brevíssima carta. Començant amb un “Hola, veí!”, em convidava a descarregar-me Nextdoor, una aplicació privada on compartir, entre d’altres, problemes i recomanacions “sobre Seguretat i Protecció [sic]” relatius al meu carrer i al meu barri. Val dir que aquesta xarxa social és de proximitat és gratuïta.

Sobre l'Orgull Hetero

La dogmàtica de l'articulista demana una breu introducció, però, aprofitant que la discussió que s'aborda és en boca de tothom, ens estalviarem els circumloquis: té legitimitat el Dia de l'Orgull Heterosexual? Hauríem de permetre-ho?

Què fem amb Vox? (II): Lustració

La lustració fou un ritu que s'adoptà a l'Antiga Roma al volant del 550 a.C., importat de l'Antiga Grècia, amb el que es procurava protegir la bondat i la divinitat. No en va lustratio, en llatí, es tradueix com a "purificació". Els destinataris de dita lustració o purificació podien ser molts i variats: el camps i el bestiar; els exèrcits; les ciutats; o els recent nascuts. Mitjançant aquesta cerimònia, es pretenia lliurar dels mals esperits a certs pilars de la societat romana.

Lliçons de Christchurch

El passat 15 de març vam assistir, en directe, a una massacre. Aquest fet ha passat el cicle de noticies català i espanyol sense massa incidència. Les tertúlies ho van tractar un parell de dies. Es van emplenar columnes i articles i, després, vam tornar a parlar del Procés™. Aquest tristíssim episodi, però, crec que mereix una mica més de deteniment.

No tot són manifestacions

El darrer 8 de març vam celebrar el Dia Internacional de la Dona. La celebració, aquest any, seguint la tònica de l'anterior, va consistir amb una gran mobilització arreu d'Espanya. Va ser tot un èxit. Va haver-hi episodis desafortunats? Sí. Es va voler polititzar el dia? També. Francament, nihil sub sole novum. No ens durem les mans al cap, que ja som tots grandets. La jornada, amb tot, va ser un èxit.

No sou benvinguts

El darrer cap de setmana, Noves Generacions de Catalunya vam celebrar el nostre campus regional, a Sant Julià de Vilatorta, un petit poblet proper a Vic. Envoltats d'un bonic paisatge, acompanyats d'un dia radiant i un aire netíssim, vam gaudir d'un dia de ponències i activitats d'allò més agradable. Però, ah, no podia sortir tot bé. Cap a l'hora de sopar del dissabte ens vam trobar un record dels CDR, que havien invertit el seu vespre en llençar ous contra els nostres cotxes i contra el frontal de la masia on ens trobàvem.

Resposta a Patricia Gotarda: ‘Ni a setas ni a Rolex’

El passat divendres es publicava a aquest mateix diari un article de la militant d'Arran Patricia Gotarda, titulat Populisme assegurat. En ell, s'abordava la problemàtica de la seguretat ciutadana i l'autora donava una opinió que em veig en l'obligació de respondre perquè abona certes premisses que, en comptes d'ajudar-nos a entomar el problema, ens allunyen de tota solució. Repassaré l'anomenada peça d'opinió paràgraf per paràgraf.

Què fem amb Vox?

Abans de començar, permetin-me un matis. Per si no fos prova suficient el càrrec que acompanya la meva signatura, els diré una cosa: Vox no m'agrada. No sento simpaties ni per les seves formes ni per les seves idees. És més, crec que donen mal nom a la dreta. La meva vida seria més senzilla si els 400.000 andalusos haguessin votat al PACMA, de veritat, però lamentar-nos i diagnosticar-nos, com hipocondríacs a Internet, no ens portarà massa lluny i, en cap cas, solucionarà el nostre futur proper, així que preguntem-nos: què fem amb Vox

Mons feliços

L'obra L'Ordenament jurídic (1918) de Santi Romano, ens deixa una sentència d'allò més interessant: "L'ordenament jurídic antecedeix a la llei". Si bé pot sorprendre, és, en el fons, d'un sentit comú evident. L'ordenament jurídic no es composa només de lleis i normes, és més, aquestes són la conseqüència de l'existència d'un ordenament, que no és altra cosa que un sistema de referència i validació de les disposicions que governen una comunitat determinada.

Pàgines

Subscribe to Ignacio Rigau