Dones

Ha arribat al camp una nova dona amb els seus set fills i filles. Ha caminat amb ells des del campament militar de New Kavala fins al d’EKO. Amb ells, la tenda i totes les seves pertinences a l’esquena. Es diu Nahida, té quaranta-un anys i ve de Síria. Ara viu al camp d’EKO. Sempre ens ajuda a traduir l’assessorament a la tenda i està prenent un paper molt important per a la comunicació entre les dones al camp.

Us diré que la seva presència és enorme. Pesa uns 100 quilos i l’energia que desprèn és tan potent com la d’un arbre mil·lenari. És una nova incorporació vital per al nostre equip, ja que l’empoderament de les dones s’està convertint en la pedra filosofal del nostre projecte.

Per explicar-vos sobre aquest tema, m’agradaria presentar-vos a la Muhabad S., pintora síria de trenta-cinc anys i les seves pintures. L’estem començant a promocionar, pel seu talent i per la necessitat de traslladar la percepció de les persones refugiades, en un idioma universal. Hem fet còpies de les seves pintures aquí i les estem venent per ajudar-la.

En aquest retrat la Muhabad S. vol transmetre la seva visió sobre les diferències entre els homes i les dones a l’hora d’afrontar els problemes. Ens explica “Els homes tenen un rol productiu. Com que aquí no poden fer res, perquè no poden respondre a les preguntes de les dones, no poden assegurar un bon futur per als seus fills i filles, etc. llavors es tanquen. Per altra banda, les dones, com que tenen un rol reproductiu, d’alguna manera segueixen fent el que feien abans, cuidar dels seus fills, mantenir la casa…Per naturalesa les dones parlen molt. Pel que pensen molt i es fan moltes preguntes. En el dibuix podem veure com les dues boques de la cara del retrat mostren uns llavis femenins oberts cap a ells, els homes. I ells tenen les boques tancades, doncs, és per això, que els homes callen i es moren. Les dones aconsegueixen veure alguns colors, malgrat que tenen el fil ferro espinat penjant de l’orella. També poden veure les coses positives”.

A la tenda d’assessorament, les dones estan començant a teixir les relacions socials entre elles. Fan una xarxa molt sòlida i consistent. Es relacionen entre elles en l’espai que les companyes han construït amb molt d’amor. Les trobades són fructíferes, afloren records, sensacions i pensaments. Les dones kurdes i àrabs conviuen amb tolerància, tenen una immensa paciència i una gran disposició de col·laborar.

La feina de les llevadores:

La dona que avui visiten les companyes té un risc altíssim de mort. Està a punt de fer una quarta cesària, cas que a qualsevol lloc del món seria de màxima alerta. Ella està en una tenda de campanya enmig d’un descampat. Un dels seus parts anteriors va ser una bessonada. Els bessons no hi són, els va matar una bomba a Síria, els explica la mare.

Una altra dona s’ha posat de part avui. La companya i llevadora Nerea l’ha acompanyat, juntament amb el seu marit, a l’hospital. El que han viscut a l’hospital li ha xocat tant que fa una hora que escriu sense parlar. La història que ens ha explicat quan ha aixecat el cap de la llibreta ha estat aterradora. S’estan practicant les perilloses cesàries indiscriminadament. Sense permís de les mares i sense informar a la llevadora que els acompanya ni als marits.

Fa dies que vull compartir, de part de moltíssimes mares i professionals del camp,

STOP A LA VIOLENCIA OBSTÈTRICA CONTRA LA DONA, LA SEVA SALUT I LLIBERTAT ARREU DEL MON. PROU CESÀRIES INNECESSÀRIES.

El risc són les seves vides. A més a més, aquí, elles tornen a les tendes després. Personalment, he vist passar per aquí una desena de llevadores d’arreu del món, de diferents edats, criteris i formació, totes expliquen amb fúria les mateixes experiències. És massa casualitat que sigui una qüestió de divergència entre criteris mèdics!

La dona Walla, a la qual van practicar l’ultima cesària del camp, és un dels casos de vulnerabilitat extrema que hi ha a EKO. Està completament delicada, està, segons el personal mèdic del camp, en la corda fluixa. Cada dia l’observem amb més preocupació. Físicament està greu, psicològicament també, li costa molt reconèixer i comunicar-se amb el nou nat.

Hi ha molts i molts casos que freguen la il·legalitat. Els hospitals grecs a més d’estar completament sobrepassats estan cometent delictes contra els drets i la salut de les dones refugiades repetidament. Observatoris mundials de violència obstètrica tenen el punt de mira sobre els camps i hospitals grecs.

Es tracta d’una de les vessants més  incontrolables i doloroses dels camps. Entre nosaltres, les dones, fem contactes, ens expliquen les seves històries, el cor es fa feixuc, i te n'adones que som testimonis, testimonis segurament incòmodes. Molt incòmodes. És per aquesta raó que la maniobra de l’estat grec consisteix a crear aquests camps militars a on no ens deixen entrar. No seguim tapant la desgràcia, si us plau, millorem entre totes la situació.

Quan arribes als camps no saps ben bé que és el que està passant. És molt trist, però a poc a poc et va arribant, és la realitat i totes estem disposades a afrontar-la i construir.

(Les fotos són de la Zoe)

Zoe Galinsoga Duran

www.heartinhands.org

Notícies relacionades