Publicitat

Heartinhands

Tornada dels camps de refugiats

Ja he tornat a Barcelona. Em costa aterrar, mirar el que he deixat enrere i entendre que segueix allà, exactament igual que quan jo hi era i encara podia fer alguna cosa. Em cal continuar escrivint, la informació s’anirà integrant, però a poc a poc. És molt dur, mentalment, psicològicament, és complicat, fins i tot tenint el millor dels suports i companyia...

Novetats fora d’EKO Camp

Sóc Zoe Galinsoga escrivint des dels camps de concentració del nord de Grècia. Ens hem desplaçat des d’EKO Camp als nous camps governats per l’armada militar als voltants de Thessaloniki.

Situació impossible

Fa gairebé un mes i mig que treballo als camps de refugiats del nord de Grècia. L’organització amb la qual treballo es diu Nurture Project International. Està integrada per dones voluntàries de tot el món que van i venen per períodes curts de temps. La majoria d’elles són llevadores i assessores de lactància.

Un poble per a una família

Avui al camp d’EKO quan sortíem de la haima de la Rima, ens hem creuat amb un cotxe que duia una càmera incorporada al sostre. Estava recorrent i filmant tots els racons del camp. Era un cotxe oficial… Tothom es preguntava, Què volen fer? 

Dones

Ha arribat al camp una nova dona amb els seus set fills i filles. Ha caminat amb ells des del campament militar de New Kavala fins al d’EKO. Amb ells, la tenda i totes les seves pertinences a l’esquena. Es diu Nahida, té quaranta-un anys i ve de Síria. Ara viu al camp d’EKO.

Notícies dels camps

He de dir, que aquests [dies] han estat especialment difícils per a mi. Malgrat tot, sembla que a poc a poc recupero una perspectiva adequada. Hi ha una insalvable distancia, entre la tasca quotidiana i la presa de consciència de la situació general. El que veus quan aixeques el cap es sovint molt dolorós de veure.

Epidèmia de necessitats

Després de dues setmanes als camps de refugiats, em sento enfadada i una mica confosa. la situació és indigerible, tant emocional com psicològicament. Vull compartir anècdotes d’aquests últims dies, per donar veu al que està passant aquí.

Preguntes a l’aire

Avui he tingut el dia lliure. He anat al camp d’Idomeni, a repartir bananes de matí, aquest és un servei diari als camps. Només arribar amb els cotxes plens de plàtans, era molt d’hora, però un grup de nens ens estaven esperant a la carretera, anaven corrent darrere els cotxes.

Subscribe to Heartinhands