Un triomf per recordar

Aquesta setmana passarà a la història de la lluita pels Drets Civils als EE.UU. per la sentència del Tribunal Suprem que declara il·legals les lleis de diversos estats del país que prohibeixen el matrimoni homosexual. Això, de fet, es converteix en que el matrimoni homosexual passa a ser declarat legal a tots els EE.UU. Amb aquesta resolució, el president Obama compleix una de les seves promeses electorals que va fer durant la reelecció.

Que aquesta sentència aparegui durant el mandat del primer president afroamericà a la Casa Blanca és molt significatiu. Fa unes dècades el mateix Tribunal Suprem es va haver de pronunciar per declarar il·legal la segregació entre blancs i afroamericans, una sentència que va obrir la porta a la igualtat racial i que amb el temps ha permès que la Casa Blanca tingués un president d'ètnia no blanca. Que la sentència d’aquesta setmana porti, amb el temps, a la presidència dels EE.UU a un membre del col·lectiu LGTB no és una utopia. Però ara per ara el més important és que un país com EE.UU. ha fet un pas endavant en la regularització dels drets homosexuals. I no oblidem que als EE.UU. hi ha fortes pressions en contra del col·lectiu LGTB.

Un exemple són determinades esglésies evangèliques que duen a terme programes “ex gay” on s’intenta “convertir” als homosexuals en heterosexuals mitjançant teràpies, tractaments i matrimonis pactats amb membres de l'altre sexe (i també, és clar, membres de la mateixa església). Que aquests programes “ex gay” siguin un sistemàtic fracàs (lògic!) i que es tracti d'un sistema que parteix del principi homòfob de considerar l'homosexualitat “un mal a tractar”, encara avui al segle XXI, ens ha de posar a tots en guàrdia per que encara hi ha molta feina per fer.

Per tant, celebrem aquest avançament en la lluita pels Drets Civils en general i per les de la comunitat LGTB en particular. I aquest 28 de Juny, dia de l'Orgull Gay, recordem als herois i heroïnes que un 28 de Juny de 1969 van començar la lluita reivindicativa amb la revolta de Stonewall. En el seu record i en el record de tots aquells activistes que han lluitat i fins i tot han mort per reivindicar els drets de la comunitat LGTB, ens hem de congratular per cada avançament però hem de ser implacables amb cada fet, paraula, obra u omissió que es produeixi al nostre voltant i que intenti la involució del que s’ha aconseguit.

I la religió, en concret, mai pot ser un motiu de justificació per a l'homofòbia. Si el mateix Sant Pare Francesc ja ha fet declaracions a favor de la comunitat gay, si la mateixa església catòlica té un plantejament que a poc a poc comença a ser més obert, anem amb compte amb altres opcions religioses que, per menys nombroses, passen de vegades desapercebudes en els seus convenciments i actuacions homòfobes. Recordem que la pitjor de les discriminacions és la que es produeix per darrere i en silenci. Davant d’això només hi ha tres opcions; contundència, contundència i contundència. En memòria de Pedro Zerolo.

Francesc Carol

Llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades