Ramon

Fa uns mesos vàrem dedicar un dels programes de Sant Cugat parada i Fonda al Consell de Barri de La Floresta. En aquell moment vaig tenir l'oportunitat d'intercanviar impressions amb les membres del Consell que van venir com a convidats i, entre altres coses, recordo com van destacar la magnífica feina que feia el seu president, Ramon Pique de la CUP-PC.

Reconec que el de La Floresta és dels Consells de Barri més combatius i reivindicatius que hi ha. Quan era regidor de participació, recordo haver anat algun cop a un dels seus consells on vaig poder comprovar l'esperit participatiu dels veïns i, sobretot, les ganes de solucions i de convertir en vinculants les seves decisions davant dels representants del consistori.

Per aquesta raó, que membres d'aquest Consell fessin una ferma defensa del seu President ho considero la millor prova d'una bona gestió. Quan en Ramon va agafar el càrrec de President del Consell, es va comprometre a augmentar el seu caràcter assembleari, empoderant als veïns i convertint el Consell en una eina de treball i transformació i no només en una pantomima sense valor vinculant.

I en Ramon ho ha aconseguit. La Floresta s'ha convertit en un clar exemple que la participació no és només una declaració de principis buida de sentit, com a vegades intenta l'administració, sinó que pren el seu sentit en convertir la voluntat dels veïns en sobirana.

La notícia que Ramon Pique ha decidit abandonar el seu lloc com a regidor, m'ha sorprès. Però després de sentir els seus arguments no tinc sinó que compartir-los. Sant Cugat demana tot el temps possible, ho vaig poder comprovar en el seu moment. En Ramon, en un acte que li honora, ha optat per, després d'haver fet una bona feina, i davant la impossibilitat de dedicar a la seva tasca de regidor tot el temps que cal, cedir el seu lloc a algú altre.

En un temps en què els polítics municipals col·leccionen càrrecs, cadires i sous com si fossin medalles, l'acte del Ramon dóna esperança en un món polític ple de polítics professionalitats que es dediquen al municipalisme com un esgraó més dins de les seves carreres i, per què no dir-ho?, de trànsfugues que no deixen el càrrec obtingut gràcies a un partit per no perdre el sou que l'acompanya.

Aplaudeixo doncs la feina que en Ramon ha fet durant aquests dos anys i la manera en què ha decidit marxar, un acte que l'honora. Per sort el seu lloc serà ocupat per Lourdes Llorente, amb qui vaig compartir durant un temps la pràctica al Club de Karate Sant Cugat, i que és una persona amb empenta, reivindicativa i lluitadora, dins i fora del tatami.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades