De Papes i Parlaments

Era el 29 de novembre de l'any 1268. Després de la mort del Papa Clement IV, es va reunir el conclave papal per escollir un nou Pontífex. Però després de moltes deliberacions i d'interessos polítics, els mesos passaven i els cardenals no es posaven d'acord en qui seria el nou líder de l'Església Catòlica Romana.

Farts d'esperar, els magistrats i el poble de la ciutat de Viterbo, on es celebrava el conclave papal, van optar per una solució dràstica per forçar la decisió. Van reduir les racions de pa i aigua dels cardenals reunits, els van aïllar de qualsevol contacte amb l'exterior, i van treure la teulada del Palau Papal de Viterbo on es feien els debats.

D'aquesta manera, el primer de Setembre de 1271, els cardenals, temorosos de l'hivern que s'apropava i sense tenir un sostre, literalment, sota el que passar-lo, van optar per posar-se d'acord. Així es va escollir al Papa Gregori X.

Aquest fet marca un abans i un després en les eleccions papals. A partir d'aquest data, i per evitar la repetició d'una elecció del Sant Pare que va durar 34 mesos, es va crear el concepte del "conclave papal". Durant l'elecció del nou successor de Sant Pere, els cardenals electors hauran de romandre aïllats per evitar ingerències externes, entre altres mesures que garanteixen una elecció no massa llarga.

Som a l'agost del 2016. Des del 19 de desembre de 2015 que Espanya no té un govern. El fracàs de les anteriors negociacions entre els diversos partits va abocar el país a unes noves eleccions generals, per primer cop en la democràcia espanyola.

Lamentablement ja han passat dos mesos des d'aquestes noves eleccions, i el nou parlament continua sense posar-se d'acord en qui exercirà el govern central. De fet es comença a parlar d'unes noves eleccions, les terceres, que provocaran la manca de govern durant un any sencer!

Potser, de la mateixa manera que el poble de Viterbo va dir prou a la dilatació en l'elecció papal i va prendre mesures dràstiques, potser caldria fer el mateix amb uns diputats i diputades que no acompleixen l'encàrrec popular de formar govern. Potser caldria, a la manera del conclave papal, deixar a "pa i aigua" a les senyories, en aquest cas més aviat mesures dràstiques com no cobrar els seus sous fins que es constitueixi el govern.

Segurament d'aquesta manera, limitant la seva font d'ingressos, aconseguirem que deixin de banda les diferències polítiques i, sobretot, el càlcul que tant els preocupa de pèrdua futura de vots segons quin sigui el candidat al qual donen suport.

Sigui com sigui, la possibilitat d'unes noves eleccions el dia de Nadal, sembla més aviat un acudit. Si no fos perquè és una realitat certa que abocaria a unes vergonyoses terceres eleccions, amb la inestabilitat que això suposa per als mercats i per a la societat, a més a més del dispendi no contemplat en els pressupostos de l'estat..

Francesc Carol

Llicenciat en antropologia i dret 

Notícies relacionades