El districte jardí

Situat a cavall de la Serra de Collserola, La Floresta és sens dubte un dels barris mes emblemàtics que té Sant Cugat. Tradicionalment considerada com a refugi d'artistes alternatius i bohemis vinguts de Barcelona, La Floresta conserva molt de l'antic encant que va atraure primer als estiuejants i després als nous residents indefinits.

Aviat es compliran cent anys d'ençà que l'arribada del ferrocarril va permetre als barcelonins començar a construir les seves primeres cases d'estiueig, creant algunes de les meravelles modernistes de Sant Cugat. Amb el temps va començar aparèixer una població estable que es barrejava amb els "temporals" d'estiu. I ja va ser a mitjans dels anys seixanta i sobretot en els setanta quan La Floresta va passar a ser la residència dels bohemis i artistes de Barcelona que buscaven en la llibertat de la natura una fugida de l'opressió cultural de la Barcelona de finals de la dictadura.

Ha plogut molt des d'aleshores i el districte ha anat evolucionant, però continua sent un lloc amb una idiosincràsia pròpia. La seva peculiaritat de comptar amb una gran superfície boscosa converteix La Floresta en un districte-jardí on les modificacions urbanístiques han de tenir en compte aquesta situació. De fet moltes de les reivindicacions veïnals van en aquest sentit, en fer de la urbanització del que queda del districte un model de sostenibilitat i de respecte mediambiental.

Moltes d'aquestes reivindicacions s'articulen a través del Consell de Barri de La Floresta. Un consell que, com no podia ser d'una altra manera en el districte-jardí, té la seva pròpia peculiaritat. Per començar, la presidència no ha recaigut en un membre de l'equip de govern, com era tradicional, sinó en un regidor de l'oposició. I el mateix Consell ha passat a ser un exemple de participació i autogestió creada des de la base. Prova d'això són les diverses accions participatives dutes a terme, sense pressupost per a comunicació, i que ha donat uns grans resultats. I que en la darrera convocatòria dels pressupostos participatius La Floresta va obtenir, de lluny, el major percentatge de participació, tot i que lamentablement cap dels projectes sortits del Barri va prosperar.

En definitiva, el districte-jardí és un clar exemple que a Sant Cugat hi ha moltes realitats i que molts dels models que apliquem a la resta de la ciutat, no són sempre extrapolables a tot arreu. Si a això sumem les mancances del districte com són les poques infraestructures, la inexistència d'opcions de lleure pels joves o el dèficit en la mobilitat, fa que a La Floresta encara hi ha molt per a fer. Per sort, té el millor dels seus patrimonis; uns veïns que no han perdut l'esperit reivindicatiu.

 

Dedicat als florestans, homes i dones que fan del districte-jardí el que és.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades