I després, què?

Quan vaig finalitzar la meva dedicació a la política molta gent em va preguntar: "I ara què faràs? On aniràs?". Jo, lògicament, vaig respondre que a causa del fet que tenia una excedència per càrrec públic, m'incorporaria a la meva antiga feina en una entitat bancària i continuaria donant conferències i cursos d'antropologia. Així, una setmana després de deixar el càrrec, tornava al meu antic lloc de treball, recuperant la vida laboral que tenia abans de l'experiència de la política.

Per a mi això va ser el més normal. I creia que també seria el que faria la majoria de la gent que es dedica a la política. Però el temps m'ha ensenyat que, lamentablement, això és més minoritari de què sembla. En un moment en què tothom demana un canvi polític profund, el més habitual encara és l'existència de polítics "professionalitzats". És a dir, de polítics que tota la seva vida laboral ha estat dins de la política, sigui com a càrrecs electes o de confiança, que acostumen a ser els llocs on van els polítics després d'estar a primera línia.

D'aquesta manera, què podem esperar de qui necessita la política per a treballar? És a dir, de gent que porta tres, quatre o més legislatures o tota la seva vida laboral exercint algun càrrec públic. I aquest principi també és aplicable a qui s'apunta a un partit a la recerca de feina. En aquests casos, aquesta classe de polítics faran qualsevol cosa per mantenir-se en el càrrec, els hi va el sou. Per tant, deixaran de banda el que sigui per tal de garantir-se el lloc de feina. I aquí ja no valdran ni principis polítics, ni ètica, ni vocació política, només es guiaran per la necessitat de mantenir-se.

Ara que tant demanem, i amb raó, la limitació de mandats, cal demanar que els polítics deixin de ser una "casta" educada per a aquesta finalitat. Gent que després d'acabar la carrera universitària (si és que la tenen!), es dediquen a treballar per al partit i busquen un càrrec d'alguna mena. I així van saltant de càrrec en càrrec, creant un currículum laboral que diu poc de la seva capacitat i molt de la seva perícia com a "trepas".

Cal que els polítics siguin els ciutadans corrents. Els que exerceixen una professió i decideixen deixar durant uns anys la seva feina, per dedicar-se a la millor de les feines; el servei públic. Gent entregada durant un temps, que aporta la seva experiència en el món real a les tasques de govern. En definitiva, gent treballadora com els ciutadans que els voten, i que decideixen dedicar una part de la seva vida a la millor de les feines; el servei públic.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades