Demagògia i populisme

Vagi per endavant que m'hauria agradat, i molt, que hagués sigut Hillary Clinton la que hagués guanyat les eleccions a la Presidència dels Estats Units. Fins i tot dubto si el senyor Donald Trump tindrà les aptituds necessàries per liderar i dirigir un dels països més poderosos de la terra.

Dit això, fa dies que estic una mica astorat amb tot això. No tant pel resultat de les eleccions (que m'han decebut més que sorprès), sinó per les múltiples reaccions que a tots els mitjans europeus han aparegut al voltant del resultat.

No es tracta tant de l'atac cap a la figura del nou president nord-americà, cosa que entendria, ja que tot polític sap que sempre pot ser blanc de comentaris (i és la seva obligació acceptar-ho). És més aviat contra l'ús sistemàtic dels termes "populisme" i "demagògia". Exactament els mateixos que es varen utilitzar davant la victòria d'Ada Colau o l'augment espectacular de Podem, tot i la distància ideològica, de comportament i actuació que tenen aquests casos amb els del senyor Trump.

Sembla que a un gran sector de l'establishment polític li emprenya segons quines victòries. És a dir, que la democràcia serveix, fins que surt el candidat que no es vol. Aleshores tothom oblida que la democràcia té aquestes coses i comencen a tractar al guanyador com si no ho hagués sigut per voluntat de les urnes.

Perquè és així, ens agradi o no. Trump ha guanyat de manera democràtica (almenys fins que es demostri el contrari), i queixar-se d'aquesta victòria (no del candidat, que sí que és legítim) no deixa de ser una manera de no acceptar el resultat d'unes urnes.

Curiosament en casos com aquest apareixen termes ridículs com "populisme" per definir a algú que en veritat és "popular". O "demagògia" que, sempre mal utilitzada, és el comodí que utilitzen els mals polítics quan ja no tenen arguments; "anar en contra d'això és demagògia", vaig llegir fa poc en un article d'una política, que vindria a traduir-se com: "No tinc cap argument en contra del que dieu, però vull que us calleu i feu el que jo digui".

Si veritablement no volem que gent com Trump guanyi, deixem de dir que la seva victòria ha sigut injusta (perquè no ha sigut així) i comencem a buscar alternatives que els guanyin en les urnes.

Perquè al final, siguem sincers, gent com Trump guanya, no perquè la gent voti "a favor d'ell", sinó perquè ho fan "en contra de". Busquem allò del que la gent esta farta, bàsicament polítics de casta i perpetuats en el seu lloc, i canviem-ho. Així evitarem lamentacions posterior. I això, mal que pesi als que viuen de la política, ni és demagògia, ni populisme.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades