Comerciants de Sant Cugat

Fins que es va jubilar, el meu pare era ferrer a Sant Cugat. De fet, un dels pocs ferrers que hi havia al poble. Va heretar el taller del seu pare, que al seu torn el va heretar del seu oncle, el primer Francesc Carol que va venir a viure a Sant Cugat. Tres generacions de ferrers en total que van tenir el taller sempre al mateix local (a on també hi tenien la casa al pis de dalt) a prop de la Plaça de Barcelona. Quan el meu pare va tancar el negoci, ja que cap dels dos fills havia escollit continuar l'ofici, vaig sentir que una part de la història de la meva família es tancava.

Quan era petit recordo com entrava pel taller, tot venint de l'escola, per anar a dalt al pis. Tot just entrar per aquella porta de vidre em quedava moltes vegades embovat veient com les guspires de la soldadura es barrejaven amb el foc de la fornal, i com l'aspre i intens olor del oxid del ferro s'estenia per tot el taller.

Era un època diferent, on Sant Cugat era un poble ple de petits comerços on no tan sols anaves a comprar, sinó a veure i fer petar la xerrada amb els botiguers i botigueres. Una època en què tothom coneixia a qui li despatxava la carn o li venia la llet. Una època d'autèntic comerç de proximitat, de petites botigues que nodrien el nostre nucli antic i que donaven color i vida al dia a dia de la ciutat.

Amb el temps les coses han anat canviant. Moltes d'aquestes botigues han anat desapareixent, deixant lloc, en molts casos, a franquícies sense personalitat i també moltes vegades, lamentablement, a negocis "de moda", com les cigarretes elèctriques, que acaben per tancar als pocs mesos.

És cert que són moments durs per al comerç local, que les franquícies de les multinacionals o les grans superfícies estan fent cada cop mes difícil mantenir un comerç de proximitat. A més a més, la crisi sempre és cern amb més crueltat sobre el petit comerciant que veu com una davallada de clients li fa encara més difícil arribar a quadrar números.

Però tot i així, cada cop que passejo per Sant Cugat, veig com el nostre comerç continua resistint. Veig com homes i dones aixequen cada dia la persiana i fan front a un IVA desmesurat, a les botigues i serveis low cost, als costos laborals dels seus pocs treballadors, o al pagament del lloguer dels locals. És a aquests homes i dones, botiguers i comerciants de tota la vida, que escullen continuar lluitant i es neguen a tancar, als que els hi vull retre el meu petit homenatge i tot el meu reconeixement.

Gràcies per obrir cada dia i no llençar la tovallola davant de l'adversitat. Gràcies per oferir-nos un comerç de qualitat i humà davant la deshumanització de les grans superfícies. Gràcies per encarar la crisi tot i les dificultats per part de l'administració. En definitiva, gràcies per continuar endavant tot i les dificultats. Sense vosaltres Sant Cugat perdria la seva essència de poble i es deshumanitzaria una mica més. Gràcies comerciants de Sant Cugat.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades