Cent anys del tren a Sant Cugat

Aquest passat cap de setmana, dins del marc de la Festa de la Tardor, s'ha celebrat una efemèride important per a la història de Sant Cugat; els cent anys de l'arribada del Ferrocarril. Un fet que va posar en el mapa el petit poble de pagesos que era el Sant Cugat del 1917 i va permetre la seva evolució que el va dur de poble a ciutat.

Estem parlant d'un període difícil a Europa. La Primera Guerra Mundial entrava en la seva fase més dura, els fronts s'havien estancat a les guerres de trinxeres i el descontentament generalitzat acabaria per produir fets com la Revolució Russa. La neutralitat d'Espanya va permetre una efímera bonança econòmica que va permetre augmentar les infraestructures d'un país encara endarrerit en molts aspectes. Unir les pròsperes ciutats industrials de Sabadell i Terrassa amb Barcelona va ser un d'aquests projectes, i una de les seves fases va ser el tram que unia amb Sant Cugat.

Per a una època com la nostra, on Sant Cugat té fins a set estacions de ferrocarril en el seu terme municipal, és difícil pensar com devia ser l'impacte per als santcugatencs de 1917 l'arribada del tren. Un poble dedicat bàsicament al conreu de la vinya i a la pagesia, on la gent es coneixia per el nom de pila o, més adequadament, pel nom del "cal" al qual pertanyien. De sobte es va veure de sobte comunicat amb una Barcelona que els unia amb la modernitat. Ja no calia utilitzar les tartanes per baixar a la gran ciutat a vendre els productes de l'hort o a comprar el que Sant Cugat no podia oferir.

Pensem per un moment el que significava, per a la gent que venia des de fora, arribar a aquell petit poble abans de l'arribada del tren. Un enrevessat trajecte a través d'una arrabassada intransitable a l'hivern, si es venia des de Barcelona, o carreteres i camins no gaire millors des de l'interior. En definitiva, podem dir amb raó, que el tren va suposar per a la nostra ciutat un canvi que va marcar el destí de Sant Cugat, permetent que immigrants i estiuejants tinguessin més a prop un Sant Cugat del Vallès que, fins aleshores, "tothom l'anomenava i ningú sabia on era".

Dedico aquest article a un altre Francesc Carol, el meu oncle-besavi, que va arribar a Sant Cugat el 1913 quan ni tan sols hi havia ferrocarril. Un home que va venir a buscar el seu futur en un petit poble que acabaria esdevenint una gran ciutat.

Francesc Carol, llicenciat en Antropologia i Dret

Notícies relacionades