Publicitat

Un ésser humà, un vot

No hi ha res més inclusiu, no hi ha res més democràtic i republicà, que el dret a vot.

Els immigrants venim reclamant des de fa anys el dret a vot, dret bàsic de qualsevol societat que se’n digui democràtica i, més encara, republicana. En els darrers anys, hem realitzat reunions amb els diferents partits polítics i mobilitzacions per aquest dret que se’ns nega, ens invisibilitza i ens condemna a l’exclusió social i política que el no compliment del dret ens produeix.

Estem condemnats a ser simplement espectadors de tots els processos sociopolítics de la societat d’acollida, particularment de les eleccions municipals, autonòmiques, nacionals i europees. Se’ns exclou així de les decisions de la societat i això genera al nostre col·lectiu la sensació que som rebutjats, que només servim per a treballar, que no se’ns considera ciutadans plens ni subjectes amb drets.

Si vivim aquí, treballem i paguem impostos aquí, hem de votar aquí.

Si bé votar és en part triar qui administra els impostos que entre tots paguem, amb quins criteris socials i econòmics s’administra la riquesa produïda a la societat (fruit també de la nostra feina i del pagament d’impostos), és per a qualsevol immigrant, que viu i treballa aquí, un dret negat majoritàriament que ens exclou i segrega.

A nivell municipal, per a poder votar, a part de 5 anys de residència legal i tenir el NIE vigent, se’ns exigeix que els nostres països d’origen estiguin subscrits a un conveni de reciprocitat amb Espanya. És a dir, que aquest dret es limita a que existeixi aquest conveni. Actualment, són pocs els països que tenen aquest conveni; per no dir que també s’ha de pagar i inscriure’ns en la Policia Nacional, fer cues, anar al llocs on se’ns empresona si no tenim els papers en regla, etc.

Hem expressat en moltes ocasions que, al complir els 5 anys de residència legal, se’ns inclogui en el padró electoral per a poder votar com es fa amb la resta de ciutadans quan compleixen els 18 anys. Però se’ns diu que  per raons democràtiques els espanyols han de poder votar als nostres països; nosaltres els diem que si hi ha una dictadura que els nega el dret a vot als propis del país, i per descomptat als espanyols, quina culpa tenim els immigrants que, en molts casos, emigrem per raons polítiques o econòmiques. Després es sorprenen de la baixa participació immigrant als processos electorals sense tenir en compte aquestes limitacions que des de Madrid se’ns imposen.

La immigració, a l’igual que la societat d’acollida, pateix una gran desafecció política caudada pel deteriorament del sistema democràtic i burgés, i per la limitació en aquest dret. Es suma també la falta de democràcia interna dels partits i l’escassa presència d’immigrants dintre seu, augmentant la percepció que se’ns exclou.

Voteu, voteu. Però voteu-nos a nosaltres

Se'ns diu que votem, que votem; però en els fets ens diuen que els votem a ells, als catalans, als espanyols, ja que som escassament tinguts en compte en la confecció de les llistes, i quan se'ns inclou, excepte honroses excepcions, se'ns col·loca en llocs que la immigració sap és impossible ser electe, és a dir, se'ns pretén només utilitzar com a subjecte passiu de dret al vot i no com a possible elegible. I això es reflecteix també en l'escassa representació de la immigració a les institucions, partits, organismes públics, mitjans audiovisuals, etc., etc. A tall d'exemple de 9000 regidors que hi ha a Catalunya, només 4 han fet el procés Migratori.

La exclusió política que avui pateix la immigració és semblant a la exclusió soferta per les dones en el segle passat. Des dels partits i les institucions no veiem una política activa d'inclusió de la immigració, que reflecteixi la societat real, com si es va fer i felicitem, en les últimes dècades amb la dona.

Aquells que els seus països compten amb Conveni de Reciprocitat amb Espanya i tenen tarja de llarga durada (5 anys de residència legal), poden votar, però no poden ser elegibles, perquè per ser inclosos en una llista deure tenir la Nacionalitat Espanyola, el seu DNI. Podem triar però no ser elegits, per ser-ho hem de tenir el DNI, Nacionalitat, el que significa per a un Africà o Asiàtic un viacrucis de 16 a 22 anys i per a un Llatinoamericà entre 8 i 12 anys. No és així precisament que es promou la nostra participació política, no és així que es construeix ciutadania, ni es produeix la nostra veritable integració en igualtat de drets i deures.

Quina culpa té un immigrant que viu i treballa aquí, que paga els seus impostos aquí, que al seu país no hi hagi aquest dret democràtic al vot, o que per decisió d'Espanya, ja que és un acord bilateral, no hagi subscrit dit conveni. En definitiva, les possibilitats de participar en les eleccions municipals per als immigrants amb NIE són escasses i res estimulants. I això té un efecte desmobilitzador també per a aquells immigrants que han obtingut el DNI, ja que formen part de la família dels invisibilitzats, als quals se li nega el dret al vot.

Dret al vot en les eleccions autonòmiques, nacionals i europees i participació.

Per poder participar en les eleccions autonòmiques, nacionals i europees, com a elector i/o elegible se'ns exigeix ​​el DNI o Nacionalitat Espanyola. En no complir aquesta condició aproximadament 1.000.000 d'éssers humans amb NIE, no poden participar, d'una població total a Catalunya de 7.400.000. Inclús els que tenen DNI, mes de 400.000 si comparem les seves índexs de participació amb els ciutadans autòctons, veiem que és molt menor. I això no es deu només a certa desafecció política, sinó també a la no existència de representants dels invisibilitzats en les llistes que estimulin la seva participació en l'exercici del dret al vot i en les campanyes electorals.

De quina democràcia ens parlen?

De quina democràcia ens parlen, de quina integració ens parlen? Moltes vegades de broma diem que si Europa per apropiar-se de les riqueses i portar la seva democràcia a països africans, àrabs i asiàtics els destrueix bombardejant, a veure si tenim sort i ens bombardegen i ens permeten votar. En les llistes electorals, els immigrants som inclosos com elements decoratius, en llocs que no serem electes, se'ns fa servir per a la foto de campanya, però no per ser electes realment.

Fins i tot a aquells immigrants, que estem a favor de la Independència, que hem vingut participant des de molt abans de les primeres consultes d'Arenys de Munt, i diferents ciutats de Catalunya, el 9 de novembre de 2014 per condicionants alienes a la nostra voluntat, també se'ns limita la participació. A tall d'exemple, no va ser clara la informació sobre qui podien votar i participar el 9 de novembre, se'ns exigia el TIA, cosa que desconeixen la majoria dels immigrants, inscriure'ns en un registre a Barcelona, etc.

Molts immigrants desconeixien que podien votar, ho van fer aquells que tenien DNI, però repeteixo, molts no van anar a votar perquè a més no se senten estimulats.

Procés Constituent i Referèndum

Està començant un procés constituent a Catalunya i com a part de la societat, se'ns crida a participar als immigrants, molts dels quals som conscients de la necessitat de la nostra participació per garantir les majories socials i polítiques per a la victòria de la Independència. És és una oportunitat per avançar junts com país, en drets socials i polítics, i que la nova Catalunya no repeteixi els perjudicis, discriminacions i limitacions que patim els immigrants en l'actual Espanya.

No obstant això hauríem de preguntar-nos, com vam aconseguir la implicació, la motivació i la participació si després no podran votar al referèndum. Nosaltres creiem que s'ha de resoldre aquesta limitació al dret al vot en el referèndum dels immigrants amb NIE, molts d'ells amb més de 15 anys de residència a Catalunya i cal buscar els mecanismes juridicopolítics que ho permetin.

No fer-ho produirà un efecte de crida natural a l'obtenció en la resta d'immigrants que sí tenen la Nacionalitat i el DNI i podrien participar i no ho faran. Al que hem de sumar el seu entorn familiar i social, i als immigrants de la resta d’Espanya, als immigrants dels 50-60-70, amb els qui compartim molts espais.

En el cas d'una nena filla d'un ciutadà espanyol i mare immigrant, quan vegi que a la seva mare se li nega a participar en el referèndum, es preguntarà perquè i tindrà conseqüències en el futur. Si no es resolen aquestes limitacions de l’exclusió del dret al vot de la immigració en el referèndum, generarà una fractura social que tindrà serioses conseqüències en la convivència futura.

Si no voten els immigrants amb NIE, un alt percentatge dels que tenen DNI tampoc ho faran.

Els immigrants majoritàriament d'origen llatí, que van arribar a Catalunya amb passaport espanyol i els que han obtingut el seu DNI a Espanya d'Àfrica, Àsia i Amèrica, se senten part de la immigració i de no resoldre aquest dèficit democràtic almenys a Catalunya, majoritàriament no aniran a votar. Si sumem els immigrants amb NIE, els immigrants que ha obtingut el seu DNI i els que van arribar amb passaport Espanyol, a Catalunya representem almenys 1.400.000 éssers humans, prop d'un 20% de la societat, encara si fóssim el 10% de la societat, ens hauríem de preguntar, quina societat democràtica es pot construir, quina república es pot construir si els neguem el dret al vot a 1.000.000 d'éssers humans, que només compten amb NIE, crec que la resposta és clara. Això crearà una fractura social amb conseqüències per a les futures generacions.

Si no es permet participar als immigrants amb NIE, a la decisió més important de Catalunya en les últimes dècades, la decisió de la creació d'un nou país, mai ens sentirem inclosos i per a molts aquesta no serà mai la nostra casa, ni el nostre país.

Cal incloure a la immigració en la llei de Referèndum de Catalunya

Tenint en compte de la impossibilitat real d'un referèndum vinculant acordat amb Espanya, els vam preguntar perquè no es comença des de ja a elaborar una llei electoral catalana, com a part de la transició cap a la Catalunya independent i republicana que garanteixi el dret democràtic al vot dels immigrants amb NIE, posant fins i tot 5 anys de residència, com existeix en països nòrdics, perquè sigui acceptat per la comunitat internacional.

Es parla que s'elaboraran 3 lleis de desconnexió amb l'Estat Espanyol, ja que comencem a elaborar també una nova Llei de referèndum realment democràtica i inclusiva. Que tenint en compte la legislació internacional i antecedents en la realització de referèndums, atorgui el dret al vot a la major quantitat d'immigrants possibles. D'aquesta manera es veurà clarament la decisió de incloure'ns, tot i les limitacions que puguin existir. Als defensors del que diran a l'exterior si deixem votar als immigrants, els preguntem quina legitimitat tindrà per a la immigració el referèndum si se'ns nega la participació.

Quina llei hi ha més democràtica, més republicana i inclusiva que una llei que atorgui el dret al vot als immigrants? Immigrants que hem vingut a treballar i refer les nostres vides a Catalunya, molts dels quals estem disposats a morir per aquesta terra que ens va acollir i ens va permetre refer les nostres vides al costat de les nostres famílies, terra en la qual viuran els nostres fills i néts.

Es parla d'incloure en el dret a vot als joves autòctons a partir dels 16 anys, i les dones i homes immigrants que porten més de 16 anys vivint i treballant a Catalunya, se'ls nega el dret a votar? I el tristos que ens farà el compliment d'una llei electoral espanyola que ens exclou i ens considera només com a mà d'obra i no com a éssers humans de ple dret? O en compliment de la Comissió de Venècia, que no va ser elaborada tenint en compte els fluxos migratoris del segle 21. Encara que també exigeix un elevat nivell d'inclusió política, que de deixar-nos fora del referèndum no es compliria.

S'hauria de començar a treballar ja

De no posar-nos a treballar ja i de no legislar en aquest sentit en el nostre parlament, serà molt difícil ampliar entre la immigració, les majories socials i polítiques per garantir la victòria del procés i la cohesió social de la futura societat. Això repercutirà negativament en el resultat del referèndum i en el futur del país. El deslegitimarà internament entre la immigració, i nosaltres viurem aquí, i això no s'oblidarà per generacions.

Per això una llei de referèndum o electoral que permeti el nostre vot, és clau cap a la construcció de la Catalunya independent, republicana, inclusiva i socialment Justa, per la qual hem vingut lluitant amb el conjunt de la societat.

De no legislar ja per garantir el vot dels immigrants amb 5 anys de residència, no s’estimularà la nostra participació i correm el risc de perdre el plebiscit.

Si no es permet el vot dels immigrants amb NIE, els immigrants que tenim DNI i Nacionalitat Espanyola i sí podríem votar, possiblement tampoc ho farem en solidaritat amb els nostres germans, cosins, pares i familiars i possiblement tampoc ho farà el nostre entorn familiar i social.

No es pot construir un Nou país negant el dret al vot a la immigració

Si s'aprovés una llei en aquest sentit, Catalunya posaria en evidència a l'Estat Espanyol i la majoria dels estats europeus per la seva deficiència democràtica i es guanyaria la simpatia i el suport de tots els immigrants d'Espanya, Europa i el món. Facilitaria el reconeixement de la independència de Catalunya per part dels governs dels nostres països d'origen, ja que ens encarreguem de treballar per al seu reconeixement.

Se'ns dirà que es necessiten majories especials d'acord a les lleis electorals espanyoles, se'ns dirà que és difícil que s'assoleixin els acords necessaris aquí a Catalunya, per poder aprovar-se. Se'ns dirà que cal tenir en compte a la comunitat internacional, ho entenem i estem disposats a trobar junts la forma, però el poble de Catalunya, les seves organitzacions socials, les seves Institucions i els seus partits, han de comprendre també que nosaltres vivim aquí i també formem part d'aquest país.

Si és impossible garantir el dret a vot de la immigració, creiem amb tot respecte que serà més impossible encara construir una Catalunya amb justícia social, democràtica i participativa. No es pot construir un nou país amb les lleis velles d'una Espanya que ens ha oprimit a totes i tots, no es pot pretendre crear una nova societat justa i inclusiva, sense el dret al vot dels immigrants, sense justícia social.

De com es construeix una societat, dependrà la societat que es vol en el futur i nosaltres els immigrants no volem per a Catalunya una societat de ciutadans classe A i ciutadans classe B com l'Espanyola. Estem disposats a buscar punts d'acord, comencem a treballar ja.

Hugo Colacho Ramírez, secretari general de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès

Notícies relacionades