La tempesta perfecta

El regne d’Espanya travessa una de les majors crisis socials, econòmiques, polítiques, institucionals i territorials des del retorn de la democràcia. La crisi econòmica, més enllà dels anuncis d’una lenta recuperació, encara continua sacsejant milions de parats, molts dels quals no reben ja cap prestació per atur. I ha generat un mercat laboral precari sense drets laborals, amb sous de fam i misèria, on tenir un sou digne i un treball estable és el somni de molts treballadors.

El deute públic d’Espanya ja supera el 100% del Producte Interior Brut y el dèficit públic supera totes les recomanacions del Banc Central Europeu. El saqueig de la vidriola de les pensions és insostenible, corrent el risc de no poder fer front, en un futur molt proper, al pagament de les pensions.

L’estat i les seves institucions estan seriosament qüestionades per la ciutadania, que dia sí i dia també veu com els casos de corrupció no són aïllats ni casuals sinó el resultat d’un sistemàtic saqueig a les arques públiques des de les pròpies institucions que haurien de vetllar pel bé públic; amb un Partit Popular al capdavant dels casos de corrupció, una vergonya per a Espanya i també ho hauria d’ésser per a Europa. Que ha sodomitzat l’estat espanyol, convertint-lo en el seu cortijo, governant per el Gran Capital al que només li interessen els seus guanys. Amb una injustícia que resguarda lladres i corruptes, que remou jutges i fiscals per a impedir la investigació dels amics del Partit Popular i deixa llibres a Urdangarín i a la Infanta Cristina, que haurien d’estar presos per malversació de fons públics i tràfic d’influències.

Una justícia que al servei del PP pretén jutjar tots i tots però que encara no és capaç de jutjar-se a sí mateixa. Una justícia que, complint ordres del govern espanyol, pretén enjudiciar als qui des de la Generalitat Catalana han sol·licitat la compra d’urnes, fet molt normal dins d’una democràcia. Una democràcia que està citant a declarar a tots els membres de l’actual Taula Permanent del Parlament Català i a tots els membres de l’anterior govern, democràticament electes; i ha desaforat un diputat català del Congrés per portar avant una consulta democràtica, pacífica i exemplar com ho va ser el 9N.

Un govern del PP que crea bàndols organitzats, a través del Ministeri d’Interior, pagats amb diners públics, tal com feia Felipe González amb els GAL. Bandes organitzades i finançades des de l’estat amb l’objectiu de perseguir i investigar sense ordre judicial als independentistes catalans, siguin membres de l’Assemblea Nacional Catalana, d’OMNIUM Cultural, del Govern de Catalunya, democràticament electes, o dels seus partits. Això genera un greu deteriorament de les institucions, corroses de dalt a baix per la corrupció econòmica, ètica i moral.

A nivell polític, el triomf de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE el passat diumenge i la seva promesa de que si guanyava faria fora Rajoy i el PP del govern per parasitar les institucions i la democràcia, és un nou maldecap per a un Mariano Rajoy que ja no encerta a defendre’s i es recolza en les cordes de la Constitució. La sabia decisió de Podem d’acordar amb el PSOE en una futura moció de censura a Mariano Rajoy serà el colp que el portarà a la lona i, amb això, a un desgovern que encara que en minoria, continua amb pràctiques autoritàries, caciquistes i antidemocràtiques, sent incapaç de dialogar i arribar a acords amb l’oposició; tal com va fer en l’aprovació dels pressupostos, impedint una discussió parlamentaria de quasi 4000 esmenes amb l’ajuda incondicional de Ciutadans i la complicitat d’un PNV al qui ompliren les butxaques.

A nivell territorial, dilluns 22 de maig, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raúl Romeva van fer l’última invitació al govern de Rajoy a seure a negociar un referèndum pactat entre Espanya i Catalunya. Una última invitació al diàleg per a discutir-ho tot: dia de la consulta, condicions i pregunta. El president, Mariano Rajoy, a qui tot fa suposar que li queden escassos mesos al govern, ha respost amb amenaces i amb una invitació a presentar la proposta de referèndum al congrés amb la intenció de pentinar-se’l com va fer amb l’Estatut de Catalunya el govern de Zapatero, que va recolzar Susana Díaz i va perdre el passat diumenge a les urnes.

Encara falta escoltar les declaracions de l’altre ex-dirigent del PSOE, Felipe González, àlies Molinete. L’última gran onada, el proper cap de setmana està convocada una marxa per la dignitat a Madrid, on tots els demòcrates d’aquest país hauríem d’assistir. Si totes i tots participem, l’onada humana del poble al carrer, unit i mobilitzat, serà el que farà fora el partit de la corrupció del regne d’Espanya. Amb la teva participació, la tempesta serà perfecta.

Hugo Colacho Ramírez, secretari general de la Federació d’Associacions d’Immigrants i Refugiats del Vallès

Notícies relacionades