Democratitzar els partits per a democratitzar la societat

Un partit polític no és un fi en sí mateix; és un instrument al servei de la societat per a canalitzar les demandes econòmiques, socials, culturals i polítiques dels qui el formen i del sector social que representa. És una construcció humana per a l’anàlisi, el debat i l’acció. Un partit polític que vulgui canviar la societat, hauria de ser un embrió d’aquesta nova societat que vol construir. Democràtica, inclusiva i participativa.

Si té com a objectiu democratitzar la societat, hauria de tenir un funcionament intern profundament democràtic i respectuós amb les diferents opinions. Del contrari, quan arribés al poder polític, reproduiria i amplificaria el seu autoritarisme i les deficiències democràtiques internes, traslladant-les a tota la societat. No es pot tenir com a objectiu democratitzar la societat i traslladar la major quantitat de decisions polítiques de la societat si internament no existeix un funcionament democràtic que traslladi la presa de decisions als seus militants i adherents.

Sé que no és fàcil, ja que un partit es nodreix de la societat on està implantat i, 40 anys de franquisme més 40 de pseudodemocràcia votant cada 4 anys per a que tot sigui igual, han fet la seva feina i ara és escassa la implicació de la societat als assumptes polítics que decideixen el nostre dia a dia. Però encara és més difícil amb l’escassa voluntat política dels partits d’implicar militants i societat en la presa de decisions, més enllà de convocar-nos als actes per a escoltar discursos i propostes, dels quals no participem en l’elaboració, o per a ser emprats per a l’acte electoral cada 4 anys.

Aquesta escassa participació i la falta de voluntat per a crear espais de participació ciutadana, reprodueixen el cicle interminable de desafecció política i autoritarisme partidari i institucional. Al no pormoure la major participació possible en la presa de decisions, contribueixen a que la ciutadania cada cop participi menys, s’impliqui menys i cregui menys en els partits existents i en el seu funcionament. Inclús aquelles decisions correctes, si no fossin fruit del debat intern i de la més amplia participació, no ajuden a construir ciutadans plens. En definitiva, acaben reproduint la societat que suposadament es vol canviar, on uns pocs decideixen el futur de tothom.

De com es construeix un partit i del seu funcionament democràtic intern dependrà realment el tipus de societat que es vol construir. No menys important és la base ideològica. Sense aquesta, ràpidament es caurà en oportunismes i s’acabarà convertint en un partit de càrrecs, de vots i de gestió dels béns públics en compte d’un partit que impulsi idees i projectes socials i del país. Partits on les necessitats dels seus funcionaris, càrrecs electes, assessors i amics determinen les decisions polítiques per a perpetuar els seus sous i privilegis a costa dels principis i del programa electoral.

Al llarg de la meva vida he vist nàixer, créixer i morir molts partits, i he vist també com l’avarícia de càrrecs i vots els porta a convertir-se en màquines electorals; deixant de banda els principis, absorts per la necessitat de l’aparell burocràtic per a subsistir. No es pot tenir com a objectiu una societat democràtica i inclusiva si no es treballa per a això, tant cap a la societat com cap al partit. A mode d’exemple, no es pot parlar d’inclusió política, per exemple d’immigració, i acte seguit eliminar de sobte a 1.090.000 éssers humans de la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre (immigrants legals amb NIE que porten més de 15 anys vivint i treballant a Catalunya).

No es pot demanar a Madrid el vot per a Catalunya i després negar el dret a vot als immigrants. La Catalunya que volem construir serà democràtica i inclusiva o no serà. Per a això, tots i totes tenim una gran feina: democratitzar els partits que integrem i fer-los més habitables o construir noves formes de fer política. Allò important és el nostre compromís amb els valors que pretenem impulsar, la nostra feina diària per a aconseguir-los; no d’on venim sinó cap on anem.

Un partit democràtic ha d’expressar també aquesta realitat de la Catalunya on vivim, de la Catalunya del segle XXI. Sense partits veritablement democràtics no hi haurà societat democràtica. Ja no hi ha excuses... O es democratitzen els partits o continuarem patint-los.

Hugo Colacho, secretari general de la Federació d'Associacions d'Immigrants i Refugiats del Vallès

Notícies relacionades