Un terç de les inversions de Sant Cugat va a parar a expropiacions

En els darrers cinc anys l’Ajuntament de Sant Cugat ha dedicat una tercera part de les inversions al pagament d’expropiacions urbanístiques. En l’anàlisi de l’execució pressupostària 2012 – 2016 podem constatar que en aquest període, dels més de 100 milions d’euros invertits per a la ciutat, al voltant de 30 milions s’han adjudicat a aquesta finalitat.

Aquest fet és una conseqüència d’una política errònia que no va saber gestionar políticament una mala planificació urbanística hereva del franquisme. L’immobilisme dels diferents governs municipals ha portat a que uns pocs hagin sortit beneficiats amb importants beneficis a canvi d’uns terrenys dels quals la ciutat no pot fer res i que, a més, ens costarà diners mantenir-los.

Les inversions executades són un 50% més altes que les previstes

De l’estudi de les dades en podem extreure també que, en el període que va del 2012 al 2016, l’Ajuntament ha executat més de 100 milions d’euros en inversions i que aquesta partida del pressupost estava prevista inicialment en uns 70 milions. Aquesta diferència ve determinada per la desviació pressupostària que hi va haver sobretot en l’any electoral del 2015 i 2016. En aquests anys es van doblar les xifres previstes d’inversió passant de més de 28 milions a 55. Si en lloc d’un Ajuntament fos una empresa, podríem dir que als executius d’aquesta no se’ls pot titllar de massa eficients en el control de la despesa.

La diferència entre el que es va preveure inicialment i el que finalment s’ha invertit té diverses causes. La primera, com ja comentava, ve dels pagaments per sentències contràries a l’Ajuntament o grans operacions urbanístiques. Als 30 milions pagats per expropiacions –s’havia previst en aquest període pagar 17– cal sumar gairebé 7 milions per la sentència del planejament de Can Mates, 2 milions pel soterrament de les línies d’Alta Tensió –se n’havia previst la meitat– i més d’un milió per la reversió de les instal·lacions del Club Muntanyenc de l’edifici de l’Ajuntament. Totes aquestes partides sumen una execució “extra” de 20 milions.

La segona causa es pot associar a les “desviacions” pressupostàries: gairebé 3 milions de més en inversions a la Via Pública, 1,5 milions extra al pavelló de La Guinardera, més de mig milió d’euros en la vianantització del centre, 2,8 milions de més en la pavimentació de l’antic camí de Terrassa – sobre els 2,7 inicials–, al voltant de 5 milions en diferents processos d’urbanització de carrers (c/ Alps, Colònia Oller, etc) o 1,5 milions d’euros destinats a la “modernització” de l’Ajuntament en sistemes informàtics, smart city, telecomunicacions i e-administració.

També podem incloure en aquest llistat de diferències aquelles actuacions en àmbits en els que no es té competència però s’hi actua igualment com les actuacions en escoles que pugen a 1 milió d’euros en 5 anys. Altres desviacions en el pressupost inicial d’inversions venen de decisions preses políticament que no comptaven amb una previsió feta com pot ser el cas de la rehabilitació de Can Quitèria que fins final de 2016 acumulava una despesa d’1,5 milions d’euros.

Però no tot són desviacions a l’alça. També hi ha previsions d’inversió no efectuades. Per motius diferents. En tot cas apunto les més importants, tenint en compte però que les inversions solen ser plurianuals i, per tant, aquelles que no es van efectuar en aquest període pot ser que s’estiguin executant en aquests moments. L’enllumenat públic al Polígon Sant Joan –760 mil euros–, sistemes de depuració d’aigües de Can Borrull –950 mil euros–, adequació de La Unió –663 mil–, aparcament avinguda Alcalde Barnils –603 mil–, aparcaments i itineraris vianants i bicicletes –745 mil–, passera de vianants i bicicletes entre Can Ametller i Can Cabassa –976 mil–, urbanització del Bell Indret –939 mil–, de Can Borrull –1,4 milions–, de la Capella de Sant Joan –1,6 milions– i el 10% de projectes participatius –986 mil– o els pressupostos de lliure disposició dels barris –400 mil.

Per acabar, aquestes dades són fruit d’un treball de “rascar” amb els documents que es poden trobar a la web de l’Ajuntament. Hi pot haver errors perquè les dades no són fàcils de treballar com seria d’esperar d’una administració que s’omple la boca de premis de transparència i de govern obert.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades