Sant Cugat, la ciutat que més gasta en polítics

Com a segona part de l’article de fa quinze dies sobre el que ens costa l’estructura política de l’Ajuntament de Sant Cugat i també sobre l’estructura de la plantilla del personal de l’ajuntament, m’he plantejat contextualitzar les dades per ajudar a entendre l’abast de la situació del nostre Ajuntament.

Per fer-ho, m’he fixat en aquelles ciutats catalanes d’unes dimensions properes a la nostra. Estic parlant de les ciutats que estan en la franja de 75 a 100 mil habitants: Reus (103), Girona (99), Sant Cugat (89), Cornellà (86), Sant Boi (82), Rubí (75) i Manresa (75). Lògicament la població no és l’únic referent a tenir en compte per analitzar les despeses d’una ciutat. La superfície, la implantació empresarial, la pobresa, els factors culturals i associatius, etc, fan que un ajuntament hagi de destinar més o menys recursos a determinades polítiques. El fet que siguin capital de província o de comarca també influiria en aquest aspecte. Però algun criteri s’ha de seguir per fer una anàlisi comparativa de la dimensió, en aquest cas, de la despesa en personal i, en concret, en l’estructura política.

Afegeixo a la necessitat de contextualitzar la informació de la setmana passada la limitació que té per a qualsevol analista el fet de no conèixer a fons l’estructura organitzativa de tots els ajuntaments i si les dades públiques són parcials o no. Comptar amb organismes autònoms de l’ajuntament, instituts i patronats municipals, facilita o dificulta el coneixement de les dades. També és un condicionant l’accés que tenim a les dades en general i la facilitat per tractar-les. En aquest cas, cal dir que les de Sant Cugat no són ni les més obertes ni les més fàcils. Ens passen la mà per la cara des de Rubí, Girona o Reus.

Sant Cugat és qui més gasta en estructura política

De tots els ajuntaments estudiats el de Sant Cugat és qui més gasta en òrgans de govern i personal eventual o, el que és el mateix, regidors i regidores de govern i oposició més tots els càrrecs de confiança de l’Ajuntament. Sant Cugat va tenir una despesa el 2016, darrera dada tancada, de 2,1 milions d’euros en aquest concepte. Aquesta dada significa un 36% més que Reus, que és la segona amb 1,5 milions i més del doble que Rubí, la tercera amb una despesa de 988 mil euros.

A vegades escoltem quan es parla d’aquest tema a Sant Cugat que a la nostra ciutat hi ha “més feina”. Deixant a banda les qüestions més qualitatives i per tant subjectives, podem dir que la nostra ciutat és la que menys pressupost dedica a personal en el seu pressupost, un 24%, contra un 39% de Sant Boi i Manresa, per exemple. També podem ressaltar el fet que el pressupost més alt de tots els estudiats és el de Sant Cugat, amb més de 134 milions d’euros el 2016, que comporta destinar una xifra més alta per número d’habitants, concretament més de 1.500 euros. Cornellà, Rubí i Manresa estarien per sota dels 1.000 euros i la resta per sota dels 1.200, encapçalant aquest grup Girona amb 1.186 euros per habitant. Per últim, si definim superfície com a aspecte condicionant, que ho pot ser, veiem que qui més pressupost dedica per m2 és Cornellà, més d’11 milions d’euros (té una superfície de 7 km2) i qui menys és Manresa amb 1,7 milions per m2. Sant Cugat hi dedicaria 2,8 milions a una superfície de més de 48 km2, la segona després de Reus, amb més de 50.

Sobre la qualitat de l’ocupació a les plantilles municipals

Un dels punts de l’article anterior era la precarietat laboral de l’Ajuntament. Aquesta precarietat la mesuro a partir del pes que dins el pressupost té cada tipologia dins la plantilla de recursos humans. Deia la setmana passada que “el pes del personal laboral de l’Ajuntament és massa alt encara doncs un de cada tres treballadors té aquest tipus de relació contractual”. Què passa en la resta de municipis? Quina qualitat en l’ocupació tenen? La veritat és que com diria aquell “no estem tant malament”. A Rubí i a Girona més del 60% del personal és de caràcter laboral, més del 57% a Sant Boi. Reus tindria una ràtio similar i només Manresa té una millor estructura funcionarial: el pes del personal laboral és d’un 23%.

Hi ha dos aspectes més a destacar. En la categoria d’altre personal, sovint lligat a plans d’ocupació, s’emporten la palma Sant Boi i Manresa que tenen una despesa de 2 i 1,4 milions d’euros. Sant Cugat estaria en la meitat de la taula amb 1 milió destinat a aquest perfil de contracte laboral. Per últim destacar que som la ciutat que més diners gasta en “productivitat”, amb 2,7 milions, seguida per Sant Boi amb 2,1 milions i Reus amb 1,5 i la segona pel que fa al pagament d’hores extra, amb un total de 444 mil euros, per darrera de Cornellà amb més de 600 mil. Vistes les dades, sembla tenir relació la qualitat de l’ocupació respecte a la despesa en aquests darrers conceptes. Manresa, que és qui té un percentatge major de funcionaris en la plantilla, és qui menys gasta en les partides de productivitat, que sol ser un complement que equilibra els sous de qui fa una feina sense tenir la categoria apropiada.

Xavier Boix, coimpulsor d'elCugatenc

Notícies relacionades