Petards

Per: Sam

Les teràpies perquè els gossos superin la por als petards requereixen el seu temps, per la qual cosa, és molt probable que en aquests moments no tinguem un gos a prova de petards o, si més no, un gos que toleri de forma acceptable l'existència de detonacions inesperades sense tremolar de terror.

I resulta que ja tenim aquí la temporada de petards! Què fem? Com passem aquests dies?

Tot seguit us donem uns consells que us ajudaran, tant a tu com a ell, a suportar una miqueta millor aquests dies de neguit.

Primer de tot cal entendre que la por als petards és normal. És un soroll molt fort, inesperat, que no segueix pautes determinades, que no té un origen localitzat... i això fa molta por. A més, els gossos no poden fer res per evitar-lo: vagin on vagin no se'n poden escapar i facin el que facin (bordar, córrer, mossegar alguna cosa) no s'aturen... La reacció emocional que un petard pot generar en un gos pot ser una simple alerta, cert neguit, incomoditat, intranquil·litat, preocupació, malestar, por, terror o pànic. En els primers nivells de l'escala emocional el gos encara pot gestionar la situació, però arriba un punt en què no: o fuig (cap a qualsevol lloc) o es queda quiet aterrit. No pot fer altra cosa, per ell és una qüestió de supervivència. Òbviament, cada vegada que el gos passa per una situació d'aquestes genera un record molt profund i arrelat que farà que la propera vegada la reacció s'anticipi i sigui pitjor.

El primer consell i més important de tots és que no castigueu o corregiu MAI el vostre gos per tenir por. Fer-ho només incrementarà la seva por i afeblirà la confiança que us té, ja que no sabrà per què l'esteu renyant.

Una altra cosa molt important a tenir en compte és que les reaccions de por generen molt d'estrès. L'estrès és una reacció fisiològica normal de l'individu que permet afrontar situacions noves o perilloses. Quan un gos sent un petard que li fa por, el seu organisme comença a secretar hormones de l'estrès per preparar-lo per afrontar aquesta situació d'emergència. Són les hormones que ajuden a córrer més ràpid, a saltar tanques impossibles... Algunes d'aquestes hormones triguen força temps a abandonar l'organisme (hores, dies, setmanes) sempre que no hi hagi noves situacions d'emergència que originin una nova producció d'hormones. Per tant, si se succeeixen esdeveniments estressants (petards, en aquest cas), l'organisme no pot restablir l'equilibri i es manté en una situació d'estrès permanent que fa que el gos reaccioni molt més i amb major intensitat davant de qualsevol cosa. Per tant, hem de comprendre que si al nostre gos li preocupen els petards, és normal que aquests dies estigui més inquiet i sigui més reactiu del que és normal, tant a petards com a altres estímuls als quals habitualment no reacciona. És una resposta normal de l'organisme.

Com que aquests dies el vostre gos voldrà refugiar-se, doneu-li un lloc segur a casa. Possiblement quan sent un petard o trona ja s'amaga en algun lloc: aquest és el seu refugi. Potser al lavabo, sota un llit, darrere un moble, dins d'un transportí... Posa-hi un abeurador amb aigua i una manteta o un llitet perquè hi estigui més a gust, així com alguna joguina per si es vol entretenir.

És important que aquest lloc no sigui tancat, que pugui sortir si vol. Un gos que se sent atrapat i enclaustrat pot tenir encara més por.

Durant aquests dies, tanqueu finestres i, si és necessari, abaixeu persianes. És preferible patir una mica de calor a passar por.

Quan el gos estigui a casa, podeu posar música, la ràdio o la televisió, per tal que d'emmascarar el so dels petards.

També podeu fer jocs d'olfacte a casa, que els agraden molt i els ajuden a relaxar-se. Aquests dies, eviteu activitats excitants (llençar la pilota, jocs de lluita o d'estirar la corda, agility...). El que necessita aquests dies és calma, no adrenalina al cos.

Durant els dies en què solen llençar-se petards tingueu en compte de passejar sempre amb el gos lligat. Reviseu que el collar o l'arnès estiguin ben ajustats perquè el gos no pugui escapar-se per accident. I sortiu en hores de menys activitat. Sobretot, el dia de revetlla, traieu el gos abans que comenci la gresca.

Si esteu passejant i se senten petards, actueu com si no passés absolutament res. Els gossos ens observen constantment i miren què fem. En funció de la nostra reacció, ells reaccionen. Si ens preocupem i comencem a consolar-lo, l'agafem en braços, tensem la corretja, el mirem amb cara de pena, l'acariciem... no farem res més que dir-li que alguna cosa passa i, inconscientment, confirmem els seus temors. En canvi, si ens mira i veu que estem tranquils, mirant un ocellet, llegint el mòbil, buscant una formiga a terra, rascant-nos el cap despreocupadament... l'ajudarem a no preocupar-lo més. I això és molt important.

Cada gos gestiona els ensurts que provoquen els petards de manera diferent en funció de la por que tinguin i de com expressin el seu estat de preocupació o de por. Si veiem que durant el passeig es preocupa, acabem-lo i anem cap a casa, però sense donar-li importància. Allargar el passeig només incrementarà la seva preocupació.

Si en el camí cap a casa tiba de la corretja, no li exigiu que camini tranquil·lament al vostre costat. No és el moment d'exigències, és demanar-li massa. Només vol arribar a casa per estar segur.

Si només surt a fer les seves necessitats i vol tornar, permeteu-li. Si no en fa, és que està massa preocupat. Si aquests dies no vol sortir a passejar, no el forceu.

Si habitualment el vostre gos està al jardí, deixeu-lo entrar a casa. Segurament preferirà estar a dins a vosaltres que sol al jardí. I compte amb els gossos de jardí, que n'hi ha molts que quan senten petards s'escapen per llocs increïbles.

A més a més del que s'ha dit, hem de saber que hi ha ajudes complementàries que poden ser útils per apaivagar l'ansietat i estrès que pateixen els gossos aquests dies. Valeriana, flors de bach... són remeis que poden funcionar molt bé i que convé començar a donar amb certa antelació. Existeixen també feromones sintètiques (Adaptil, la versió canina del Feliway) que, en qualsevol dels seus formats (collar, difusor o comprimits), ajuden de forma natural i sense efectes secundaris a relaxar el gos.

També poden ser útils les samarretes antiestrès, com ara la Thudershirt, l'Anxiety wrap o similars. Són unes jaquetes que fan un efecte compressiu que produeix confiança i relaxament. Anàleg efecte es pot buscar amb embenatges corporals.

I no us oblideu dels massatges. Un bon massatge relaxant (passades llargues i lentes amb tota la mà a favor de pèl) redueix el ritme cardíac i relaxa. Quants gossos no s'adormen quan els fan un massatge?

També existeixen fàrmacs ansiolítics que poden ajudar el vostre gos. Però molt de compte! Encara ara es recepten productes (la famosa píndola per als petards, amb acepromacina) que aparentment funcionen perquè el gos no es mou i sembla tranquil quan sent petards però que, en realitat, l'únic que fan és sedar-lo i afectar la seva capacitat motora (no es pot moure) sense disminuir la seva capacitat de percebre-ho tot. Imagineu què deu sentir quan, mort de por, s'adona que no es pot moure, no pot fugir, no pot amargar-se darrere vostre ni enlloc, no pot fer res i està absolutament indefens...Òbviament l'ansietat es dispara encara més. Això sense parlar dels efectes secundaris d'aquest fàrmac. Consulteu el vostre veterinari de confiança perquè, si és necessari, us recepti un medicament adequat, com les benzodiazepines, que a més de propietats ansiolítiques, tenen efectes amnèsics.

Per acabar només dues coses més: no us oblideu que el millor tranquil·litzant per al vostre gos sou vosaltres. Feu-li companyia i estigueu en calma al seu costat. Els mals tràngols es passen millor en companyia del millor amic.

Finalment, per si de cas, aquests dies assegureu-vos que el vostre gos porta sempre el collar amb un telèfon. I si per qualsevol motiu no porta xip, poseu-li. Pot ser l'única manera de recuperar el vostre amic si, desafortunadament, es perd.

El Cau Amic

Notícies relacionades